Acomiadament, com a causa de precarietat vital

Publicat originalment a Diario der Mallorca (23-04-2026)

Per a no perdre els bons costums, amb el Primer de Maig a tocar, s'escau escriure sobre un assumpte cabdal en les relacions laborals: L'acomiadament com a causa de precarietat vital.

La precarietat laboral és una qüestió complexa sobre la qual, paradoxalment, s'ha practicat sovint la simplificació. S'ha pretès -i, en bona part, s'ha aconseguit- inocular a l'opinió pública que la precarietat laboral gairebé només té a veure amb la temporalitat contractual i amb la durada dels contractes. Però la realitat és una altra. Per dir-ho en poques paraules, la qüestió d'unes relacions laborals precàries és una qüestió holística, polièdrica, que depèn del conjunt d’elements  del dret laboral i de Seguretat Social. Que hi hagi institucions precaritzadores o no és la clau. En definitiva, la precarietat laboral té a veure amb el com s'entra al mercat laboral (tipus de contracte, període de prova, primeres experiències laborals, etc.), com s'hi roman (capacitat adquisitiva dels salaris, jornada laboral, conciliació laboral i personal, igualtat de gènere, càrregues de treball, etc.), i, finalment, com se'n surt o se n'és expulsat (normativa sobre Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO), acomiadaments individuals, protecció de desocupació, pensions de jubilació i d'invalidesa, etc.).

Ara bé, la clau del que passa avui és que acumulam dècades de neoliberalisme que ha produït una profunda mutació de les normes laborals. S'han tenyit de tonalitats de precarietat. Aquest és un procés minuciosament analitzat pel professor Carlos Prieto en el seu llibre "Las metamorfosis del trabajo y de la relación salarial. El caso español" (Catarata, 2024). Una metamorfosis que, com calia suposar, ha afectat les qüestions vitals de les persones treballadores i al model de societat, configurant-se el que la professora Isabell Lorey anomena "Estat d'inseguretat".

Malgrat que la darrera Reforma Laboral -la que va entrar en vigor el 2022- va suposar una interrupció en la dinàmica de "reforma laboral permanent a pitjor", i va introduir millores substancials en relació a la del 2012 -la que va imposar la majoria absoluta del PP-, no va derogar tot l'arsenal d'artefactes precaritzadors d'aquella monumental retallada als drets laborals i de protecció social del govern de M. Rajoy. El cas més significatiu de permanència de la precarització laboral ultra neoliberal de "moto serra" és la regulació de l'acomiadament que, val a dir-ho, va ser un element fonamental d'aquella Reforma de l'Estatut dels Treballadors. Es va imposar un model d'acomiadament (quasi)lliure i una rebaixa substancial del seu cost, que històricament ja era molt baix, especialment si es compara amb la resta d'Europa. Avui les indemnitzacions per acomiadament són de vint dies per any treballat, fins a percebre com a màxim el sou d'un any en cas d'acomiadaments objectius i col·lectius (ERO), i de 33 dies per any, fins a una indemnització de dos anys de sou, en cas d'acomiadament improcedent. A sobre, Espanya és l'únic estat en el qual l'empresari és qui té la potestat de readmetre o no les persones treballadores.

És rellevant recordar que, a instàncies de CCOO i d'UGT, el Comitè Europeu de Drets Socials ha dit que, efectivament, la indemnització per acomiadament improcedent a Espanya no és prou dissuasiva ni suficientment elevada. Aquest Comitè assenyala que la legislació espanyola viola l'article 24 de la Carta Social Europea (CSE), que garanteix el dret dels treballadors a una protecció adequada en cas d'acomiadament. Concretament, estableix que ningú ha de ser acomiadat/da sense que existeixin raons vàlides per fer-ho, siguin per la seva actuació o per la situació de l'empresa. I, en cas de ser-ho, ha de rebre "una indemnització adequada o una altra reparació apropiada".

La manca de protecció suficient en els casos d'acomiadament és una causa importantíssima de precarietat laboral, no sols individual: És una qüestió de model social, de seguretat o inseguretat vital. Segons les darreres dades disponibles del Ministeri de Treball i Economia Social, en 2024, el total d'acomiadaments a les Illes Balears va ser 15.496 (no dispòs de les dades de baixes a la Seguretat Social per motius d'acomiadament, però segur que són superiors a les del ministeri) i la Indemnització mitjana tot just va arribar als 5.870,5 euros. Una indemnització que, dit sigui de passada, només supera la d'Andalusia, Castella la Manxa, Canàries, Múrcia, Extremadura i Ceuta i Melilla. Les Illes Balears són laboralment unes illes insegures, precàries per a la gran majoria de treballadors i treballadores.