La Línia Verda de Xipre

Mur de la Línia Verda en ple centre històric de Nicòsia. 

Publicat originalment a dBalears (12-04-2026)

L'illa de Xipre és una meravella arqueològicament parlant, amb una història i cultura interessantíssima. Val a dir que el nom de Xipre és llegendari car, segons la mitologia grega, de les aigües xipriotes va néixer la deessa Afrodita. Però avui en dia és, des del punt de vista geoestratègic (cal tenir en consideració que és el país de la Unió Europea més proper a l’Orient Mitjà, situat a tan sols  200 quilòmetres del Líban i a 1.300 de l'Iran), i sociològic una realitat, si més no, complexa.

La Línia Verda és una zona desmilitaritzada que divideix l'illa —i la seva capital, Nicòsia— en dues parts. És una divisió territorial, política, religiosa, social i —això té molta importància— sociològica. Aquesta situació es manté des de fa més de mig segle, i, en bona part, és conseqüència de la complexa història de Xipre, amb un passat comú de grecs i turcs, que van conviure durant 500 anys.

Anotem succintament els grans trets de la història xipriota més pròxima al present: En el segle XIX els greco-xipriotes es van rebel·lar contra l'Imperi Otomà, i es van fixar en Grècia com un model a seguir. Veritablement, la seva idea era unir-se a Grècia. Va ser un sentiment  nacional de resposta als tres segles de control otomà. Per la seva part, els turc-xipriotes van reaccionar desenvolupant el seu nacionalisme com a reacció a l'ocupació grega de la península turca d'Anatòlia. D'altra banda, el Regne Unit va arribar a Xipre a la fi del segle XIX i, després de 80 anys de colonialisme, en 1960, Grècia, el Regne Unit i Turquia —tots tres membres de l'OTAN i en plena guerra freda—, van arribar a un acord (el Tractat d'Independència de Xipre) que, realment, no era el que volien els xipriotes. Certament, la “solució” va ser un estat independent, però amb importants concessions, com ara les dues bases militars britàniques sobiranes (Akrotiri i Dhekelia) a l'illa. No són bases que Xipre pugui recuperar quan vulgui, ja que, legalment, són territori de l'antiga metròpoli colonial.

Sigui com sigui, després d'una guerra de guerrilles que havia començat cinc anys abans, en 1960 Xipre va aconseguir la seva independència, i va néixer la República de Xipre. Per a això, va ser necessària la signatura i entrada en vigor de tres tractats principals: el Tractat de Creació de la República, el Tractat de Garantia, i el Tractat d'Aliança, acordats per Xipre, Grècia, Turquia, i Gran Bretanya. Així, aquests tres estats es van convertir en les “potències garants” de la independència i la integritat territorial de Xipre, es van comprometre a respectar la seva sobirania, i a garantir la seva integritat territorial i la seva Constitució. A més, van acordar que l'illa no podia ser totalment o parcialment unida a un altre Estat, ni podia ser dividida en parts. Per aquest motiu, Grècia, Turquia i Gran Bretanya van mantenir el seu dret a intervenir militarment si es violaven alguns d'aquests acords, amb l'únic propòsit de restablir l’statu quo creat pels esmentats tractats. El cert i segur és que la Constitució de Xipre de 1960 va arribar a ser considerada “única en el món” per la seva gran complexitat i la multiplicitat de garanties per a reconèixer els drets de les comunitats grega i turc xipriota a l'illa. Però, en menys de tres anys, pels uns i els altres, la Constitució va esdevenir totalment inoperant. Això va provocar la necessitat d'una reforma constitucional que va fer créixer la tensió entre les dues comunitats (grega i turc xipriota ) fins a tal punt que el nord va començar un procés de més autonomia i va crear enclavaments militars a Nicòsia i altres parts de l'illa. Això va portar Nacions Unides a establir en 1964 l'esmentada Línia Verda.

El 20 de juliol de 1974 va començar l'Operació Àtila, el nom que Turquia li va donar a la seva invasió del nord de l'illa, i, d’ençà que el 16 d'agost d’aquell mateix any va finalitzar aquesta invasió, Xipre és una illa dividida. És cert que la invasió turca, la divisió, l'estabilització de la Línia Verda, i la presència dels efectius de l'ONU es van produir en el context de la guerra freda, de turbulències en les presidències del primer president electe de Xipre, l'arquebisbe Makarios III, del cop d'estat dels generals grecs... En qualsevol cas, és un conflicte no resolt encara ara.

Per què? Idò perquè Xipre és un lloc molt important estratègicament per a Turquia, l'únic estat del món que reconeix la anomenada República Turca del Nord de Xipre, és a dir, el Xipre ocupat (un terç de l’illa). Alguns especialistes en aquest conflicte sostenen que Xipre és com un gran portaavions fix en el Mediterrani oriental per a operacions militars des d'Orient Mitjà. Geogràficament, és un encreuament de camins en mig de la Mediterrània, amb cables submarins i de dades, i de possibles vies de subministrament energètic i elèctric. Hi ha un projecte molt ambiciós d'un gasoducte que connectaria Israel amb Grècia a través de Xipre i Creta. I també perquè hi ha una important bossa de gas natural, però està en disputa entre Xipre i Turquia per qüestió d'aigües territorials. En fi, l'illa on va néixer Afrodita, té ara la mala sort d'estar en un encreuament de camins geopolítics i geoestratègic. Els interessos del Regne Unit, del sionisme, de Turquia i de Grècia, i la inoperància de l'ONU fa que passin els anys sense la descolonització completa de Xipre i la seva reunificació sota una lògica confederal.

Passejar pel complex turístic fantasma de Varosha, o passar els checkpoints que permeten creuar la Línia Verda al carrer Ledra —el carrer principal de la capital xipriota, Nicòsia— és una experiència que et transporta a esdeveniments històrics del segle passat. És també una immersió en la maleïda  dels interessos del capital  que s'imposa a la llibertat i convivència amable i pacifica dels pobles. A sobre t'impregna d'una forta sensació que socialment la ferida de 1974 continua sense cicatritzar.