PRIVATITZAR, PRIVATITZAR, PRIVATITZAR

El discurs d’investidura de José Ramón Bauzá es podria resumir amb una paraula: privatitzar. Aquest és el únic Déu vertader del ideari del PP. Privatitzar les polítiques turístiques, educatives, territorials, sanitàries, agroalimentàries i de medi ambient... En el discurs del imminent President de les Illes Balears, la administració té un paper subsidiari en tot. Fins i tot parla de productivitat com si fos el president del Consell d’ Administració d’una gran multinacional i no com a valor de sostenibilitat i inclusió social.
En el discurs hi ha moltes mancances (a tall de exemple citaré que no hi ha una sola paraula sobre Diàleg Social); també hi ha algunes frases antològiques com ara la que diu “El meu comprimís és llevar tot el que sobra”; algun disbarat important com ho és la proposta de creació d’un “nou contracte juvenil de formació” (això és competència de l’Estat). Perquè no hi sobri res, hi ha l’anunci radicalment ideològic de “reducció de personal mitjançant amortització de llocs..., tot això encaminat a abaixar impostos...”
Tanmateix el que és substancial és la privatització de quasi tot. Aquests experiments socials, consistents en transferir patrimoni i recursos públics al sector privat, poden ser electoralment rendibles uns anys, però són la llavor d’una crisi com la que estem patint i el cas d’Islàndia n’és un exemple paradigmàtic. El discurs de Bauzá dibuixa escenari de s retrocessos en equitat social i ecològica. Seran temps de resistència!

Foto de la exposició “Una luz dura, sin compasión. El movimiento de la fotografia obrera, 1926-1939” (Museo Reina Sofia (Madrid)

PSOE: Contra direcció

Hom desitjava que desprès de la bufetada que els electors i electores progressistes donaren al PSOE el passat 22 de maig, la socialdemocràcia espanyola espavilés i, encara que fos suaument, fessin algun gir per no anar sempre contra direcció. Però sembla que la submissió als mercats és irreversible... De reforma en reforma fins a la derrota final!
La reforma legal per a la Negociació dels Convenis Col•lectius i el nou reglament pels Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) que ha aprovat el Govern de ZP és una autentica maçada per a la base social del PSOE. Tanmateix, el que més em preocupa és que són dues incitives que van en contra de qualsevol visió progressista del Dret del Treball. El professor Javier Pérez Royo, a un recent article a la Revista de la Fundació 1º de Mayo, explica que abans de “constitucionalitzar-se” amb els equilibris propis en el Dret Laboral, les relacions laborals eren "puras relaciones de poder, de fuerza". Sembla cada dia més clar que la crisi, provocada pels capitalistes, és aprofitada per tornar a escenaris de poder absolut del capital.
No cal entendre d’altre manera que les empreses puguin fer un ERO si preveuen pèrdues transitòries (previsió i no constatació de pèrdues ¡ , transitòries i no definitives!), o que els convenis col•lectius hagin d’incloure per llei "medidas para contribuir a la flexibilidad interna en la empresa, que favorezcan su posición competitiva en el mercado...”
Són només uns exemples -a manera de tasts- dels continguts d’aquestes normes, sobre les que més endavant faré algunes anàlisis més pausades. Però ara deixeu-me que vos digui que, desprès del Consell de Ministres de divendres dia 10 de juny, hi ha més motius per indignar-se i reaccionar. Això és un desastre!



Una altra de la exposició “Una luz dura, sin compasión. El movimiento de la fotografia obrera, 1926-1939” (Museo Reina Sofia (Madrid)

MERCAT DE TREBALL MAIG 2011: UNA ALTRA MIRADA

Ahir es van fer públics les dades del mes de maig referits a atur registrat, contractació i afiliacions mitjanes a la Seguretat Social. Avui –amb els matisos rituals- tothom parla del lideratge de Balears en la reducció d’atur, del augment de la contractació, de la minsa pujada d’afiliacions, dels efectes estacionals, del turisme com a sector clau per a qualsevol sortida a la situació de crisi... Més i més de allò mateix!

Malauradament es parla poc de les següent qüestions:

• 
  
  Del total de 75.772 de persones registrades en atur n’hi ha 22.878 (30,2% del total) amb més de dotze mesos ininterromputs en demanda d’ocupació. És a dir l’atur de llarga durada ha crescut un 12,8% en el darrer any.
  


• 
  
  El 69,4% dels contractes registrats el mes de maig (29.480) tenen una durada màxima de sis mesos. És a dir la temporalitat extrema va en augment.


• 
  
  
  És possible que ningú hagi reparat que des de el dia 7 de maig està en vigor l’amnistia a la contractació irregular i que, per tant, les dades sobre altes a la Seguretat Social estan “contaminades” per aquesta regularització?
  
  Si no recordo malament en el conte d’ Alicia al País de les meravelles de Lewis G. Carrol, hi ha un diàleg molt semblant al següent:
  - Quin camí he de prendre?
  - Depèn d' on vulguis anar.
  - En realitat no ho sé.
  - Llavors dóna el mateix.
  
  Idò, als que volem anar cap a una superació de la crisi amb més igualtat i equitat no ens dóna igual l’anàlisi que es faci del mercat de treball.
  
  Més fotos de la exposició “Una luz dura, sin compasión. El movimiento de la fotografia obrera, 1926-1939” (Museo Reina Sofia (Madrid)