Atocar el Primer de Maig de 2016, es va publicar l’Enquesta de Població
Activa (EPA) del primer trimestre de l’any. Qualsevol que s’aproximi a les
xifres amb una mica d’empatia amb la gent que, necessitant-ho i buscant-ho, no
troba una ocupació remunerada, i/o sofreix precarietat i pobresa laboral,
conclourà que són unes dades molt dolentes.
Pel que fa a les Illes Balears, les dades de l’EPA d’aquest primer
trimestre s’han d’analitzar tenint en compte l’acusada estacionalitat del
mercat laboral illenc. En aquest sentit, tot tenint en compte que estam parlant
d’una enquesta contínua, és a dir, que no es realitza en una data concreta sinó
durant tot el trimestre, i que, per tant, recull amb major nitidesa la situació
a la part central d’aquest període de realització (febrer), no es pot
menysprear que enguany el gruix de les vacances de Pasqua ha caigut en el
primer trimestre. Idò, en aquestes circumstàncies la xifra estimada de persones
en situació de desocupació és de 110.800. És una xifra, en termes de cohesió
social i eficiència econòmica, insostenible, màxim si es pren en consideració
que representa, en relació al trimestre anterior, un creixement de 9.000
persones en termes absoluts, i d’un 7,73% en termes percentuals. Val a dir que
la taxa d’atur se situa en el 18,41% (un 1,39% més que el trimestre anterior i
un -3,88% en relació al mateix trimestre de 2015). S’ha posat l’èmfasi en
aquesta baixada interanual de la taxa d’atur, però si es té en compte que aquest
indicador és el percentatge de persones en atur respecte del total de la
població activa, és a dir, del total de població amb ocupació o que està en
disposició de treballar, aquesta suposada millora de la taxa interanual d’atur
s’ha de relativitzar perquè es dóna en un context de creixement de la dita
població activa (un 2.5% respecte de 2015).
Tanmateix, les dades que més ens haurien de preocupar, perquè denoten una
insuficient capacitat inclusiva i importants ineficiències del nostre mercat
laboral, són les següents: 1. La taxa d’atur juvenil (persones menors de 25
anys) s’ha enfilat fins al 53,01% (fa un any era del 51,94%). 2. El percentatge
de llars amb totes les persones actives (és a dir, en condicions i disposició
de tenir una ocupació) en atur és de més del 8,35%. 3. Només un 26,0% de la
població aturada té algun tipus de prestació (el 2011 aquest percentatge era de
gairebé el 43,5%). 4. Les situacions de precarietat laboral de la població
ocupada només reculen en part: per una banda, en relació al primer trimestre de
2015, el nombre de persones assalariades amb contractes temporals augmenta un
17% (i les de menys d’un any d’antiguitat del contracte un 31,4%), i, per una
altra banda, el col·lectiu dels “empresaris sense assalariats o treballadors independents”
-la majoria són “falsos autònoms”- continua creixent (un +2,2% en termes
interanuals). Únicament es pot valorar com a relativament positiva l’evolució
de la parcialitat de l’ocupació, que en termes interanuals ha baixat un modest
0,5%, molt probablement com a resultat de les campanyes contra l’explotació
laboral. Amb aquestes dades, que contrasten amb les d’arribades de turistes en
els tres primers mesos d’enguany, crida l’atenció que el Govern de les Illes
Balears posi èmfasi en un suposat “intens impuls de creació neta d’ocupació”.
En rigor, tot indica que, de moment, si s’ha de parlar d’intens impuls, és
malauradament del precariat illenc, i de la pobresa laboral i, per això,
sorprèn el canvi de discurs, en el qual la gran novetat és que el mercat
laboral pot millorar sense canvis en el model de creixement, ni en el sistema
de relacions laborals i de protecció social. Curiós! Amb aquest canvi
discursiu, es corre el risc d’anar com més va pitjor, és a dir, avançant cap a
l’abisme d’una dualització social de difícil i molt costosa reversió. Tant de
bo m’equivoqui!
Per si de cas, avui, 1r de Maig, en contrast amb el canvi de discurs
governamental, cal reivindicar la coherència del discurs i pràctica del
sindicalisme. En el manifest de la Confederació Sindical Internacional (CSI)
s’afirma: “molts [sindicalistes, treballadores i treballadors] marxaran sota
pancartes per la llibertat i contra els conflictes i l’esclavitud, molts es
manifestaran demanant justícia per als refugiats, molts defensaran uns salaris
mínims vitals i negociació col·lectiva, i s’oposaran a la cobdícia corporativa,
molts exigiran justícia climàtica i molts d’altres donaran la benvinguda als
refugiats. En totes aquestes reivindicacions estan els principis fonamentals
d’igualtat i justícia social que inspiren les accions dels sindicalistes cada
dia”. Idò, des de les principals ciutats de les Illes Balears, compartirem
aquestes pancartes amb la resta del món.
Original publicat a l'Ara Balears (01-V-2016)
