dilluns, 2 de maig de 2016

Mercat laboral i 1 de maig: canvi de discurs?



Atocar el Primer de Maig de 2016, es va publicar l’Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre de l’any. Qualsevol que s’aproximi a les xifres amb una mica d’empatia amb la gent que, necessitant-ho i buscant-ho, no troba una ocupació remunerada, i/o sofreix precarietat i pobresa laboral, conclourà que són unes dades molt dolentes.
Pel que fa a les Illes Balears, les dades de l’EPA d’aquest primer trimestre s’han d’analitzar tenint en compte l’acusada estacionalitat del mercat laboral illenc. En aquest sentit, tot tenint en compte que estam parlant d’una enquesta contínua, és a dir, que no es realitza en una data concreta sinó durant tot el trimestre, i que, per tant, recull amb major nitidesa la situació a la part central d’aquest període de realització (febrer), no es pot menysprear que enguany el gruix de les vacances de Pasqua ha caigut en el primer trimestre. Idò, en aquestes circumstàncies la xifra estimada de persones en situació de desocupació és de 110.800. És una xifra, en termes de cohesió social i eficiència econòmica, insostenible, màxim si es pren en consideració que representa, en relació al trimestre anterior, un creixement de 9.000 persones en termes absoluts, i d’un 7,73% en termes percentuals. Val a dir que la taxa d’atur se situa en el 18,41% (un 1,39% més que el trimestre anterior i un -3,88% en relació al mateix trimestre de 2015). S’ha posat l’èmfasi en aquesta baixada interanual de la taxa d’atur, però si es té en compte que aquest indicador és el percentatge de persones en atur respecte del total de la població activa, és a dir, del total de població amb ocupació o que està en disposició de treballar, aquesta suposada millora de la taxa interanual d’atur s’ha de relativitzar perquè es dóna en un context de creixement de la dita població activa (un 2.5% respecte de 2015).
Tanmateix, les dades que més ens haurien de preocupar, perquè denoten una insuficient capacitat inclusiva i importants ineficiències del nostre mercat laboral, són les següents: 1. La taxa d’atur juvenil (persones menors de 25 anys) s’ha enfilat fins al 53,01% (fa un any era del 51,94%). 2. El percentatge de llars amb totes les persones actives (és a dir, en condicions i disposició de tenir una ocupació) en atur és de més del 8,35%. 3. Només un 26,0% de la població aturada té algun tipus de prestació (el 2011 aquest percentatge era de gairebé el 43,5%). 4. Les situacions de precarietat laboral de la població ocupada només reculen en part: per una banda, en relació al primer trimestre de 2015, el nombre de persones assalariades amb contractes temporals augmenta un 17% (i les de menys d’un any d’antiguitat del contracte un 31,4%), i, per una altra banda, el col·lectiu dels “empresaris sense assalariats o treballadors independents” -la majoria són “falsos autònoms”- continua creixent (un +2,2% en termes interanuals). Únicament es pot valorar com a relativament positiva l’evolució de la parcialitat de l’ocupació, que en termes interanuals ha baixat un modest 0,5%, molt probablement com a resultat de les campanyes contra l’explotació laboral. Amb aquestes dades, que contrasten amb les d’arribades de turistes en els tres primers mesos d’enguany, crida l’atenció que el Govern de les Illes Balears posi èmfasi en un suposat “intens impuls de creació neta d’ocupació”. En rigor, tot indica que, de moment, si s’ha de parlar d’intens impuls, és malauradament del precariat illenc, i de la pobresa laboral i, per això, sorprèn el canvi de discurs, en el qual la gran novetat és que el mercat laboral pot millorar sense canvis en el model de creixement, ni en el sistema de relacions laborals i de protecció social. Curiós! Amb aquest canvi discursiu, es corre el risc d’anar com més va pitjor, és a dir, avançant cap a l’abisme d’una dualització social de difícil i molt costosa reversió. Tant de bo m’equivoqui!
Per si de cas, avui, 1r de Maig, en contrast amb el canvi de discurs governamental, cal reivindicar la coherència del discurs i pràctica del sindicalisme. En el manifest de la Confederació Sindical Internacional (CSI) s’afirma: “molts [sindicalistes, treballadores i treballadors] marxaran sota pancartes per la llibertat i contra els conflictes i l’esclavitud, molts es manifestaran demanant justícia per als refugiats, molts defensaran uns salaris mínims vitals i negociació col·lectiva, i s’oposaran a la cobdícia corporativa, molts exigiran justícia climàtica i molts d’altres donaran la benvinguda als refugiats. En totes aquestes reivindicacions estan els principis fonamentals d’igualtat i justícia social que inspiren les accions dels sindicalistes cada dia”. Idò, des de les principals ciutats de les Illes Balears, compartirem aquestes pancartes amb la resta del món.

Original publicat  a l'Ara Balears  (01-V-2016) 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada