dilluns, 2 de maig de 2016

28 Abril: No emmalaltir -ni morir!- treballant

Demà, com cada 28 d’abril, es commemora el Dia mundial de la seguretat i la salut en el treball. Com cada any, a casa nostra i arreu, hi haurà declaracions institucionals i actes sindicals. Em sembla molt bé que se celebri aquesta jornada, però estaria millor si se centrés a fer balanç de les polítiques actives de prevenció de riscos laborals que les institucions, les empreses i els sindicats han implementat. No em referesc únicament al fet que, en el millor dels casos, ens presentin unes estadístiques, uns plans, o unes propostes. Desig que aquest dia sigui el de “rendir comptes” sobre les coses concretes que s’han fet perquè la gent deixi d’emmalaltir i morir en el lloc de treball. En l’àmbit insular crec que seria necessari fer balanç de l’últim any sobre: Les malalties professionals que s’han reconegut, els hotels que han adaptat ergonòmicament el treball a les habitacions, i, sobretot, saber com evoluciona la investigació sobre els dos treballadors que, el passat 22 de setembre, van morir a les obres d’un hotel en construcció a s´Arenal de Palma, i conèixer les mesures que s’han pres, a tots els nivells, perquè un accident d’aquestes característiques no torni a succeir.
Tanmateix, cada any que passa, això de “la seguretat i la salut en el treball” em sembla més un de tants eufemismes neoliberals. Per què? Doncs perquè per a que hi hagi seguretat de debò en el lloc de treball ha de ser segur el treball en si. En un context de precarietat laboral estructural, parlar de seguretat és una fal·làcia! D’igual manera, parlar de “salut en el treball” és una altra fal·làcia. Del que cal parlar és de salut pública i de qualitat. Per ventura les malalties de les cambreres de pisos dels hotels no són una autèntica, però no reconeguda, epidèmia de salut pública? En aquest sentit, no és cosa intranscendent, que la OIT proposi, en l’estudi “Estrès en el Treball: Un repte col·lectiu” publicat amb motiu de la jornada del 28 d’abril d’aquest any, “promoure en col·laboració amb l’OMS un enfocament integral a escala mundial, combinant la salut en el treball i la promoció de la salut per al benestar dels treballadors”.
En fi, com diumenge passat es van complir tres anys d’aquell fatídic dia en el qual més de 1.100 treballadors i treballadores morissin a la fàbrica Rana Plaza (Bangla Desh) sense que, en el capitalisme global, la situació de la seguretat laboral hagi millorat substancialment, em semblaria més oportú considerar el 28 d’abril com Jornada Internacional de commemoració dels treballadors morts i ferits. En molts indrets del món, no emmalaltir ni morir treballant per a viure és un autèntic oxímoron. Per això em sembla que és una bona causa d’un nou internacionalisme proletari.

Publicat originalment a www.elperiscopi.com (27-IV-2016) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada