Publicat originalment a Diario de
Mallorca (25-09-02026)
Vaig saber de
l'existència d'Antoni Tarabini a les acaballes de la dictadura franquista i
durant els anys de l'anomenada "transició". El vaig conèixer
personalment en els anys de la meva activitat sindical: a cada negociació del
Conveni Col·lectiu de les Illes Balears no faltaven les seves trucades i els
encontres amb ell per interessar-se per "com anaven les coses".
Igualment, record que s'interessà, i molt, per les negociacions del diàleg
social autonòmic que durant el segon Govern del president Antich, es varen
concretar en el "Pacte per a la competitivitat de l'economia, l'ocupació i
la cohesió social a les Illes Balears". En aquells anys, em sorprenia
gratament l'interès sincer d'Antoni Tarabini per aquestes coses, i per la tasca
general del sindicalisme.
Des de finals de
2008 fins a maig de 2010 em va tocar la desagradable tasca de presentar les
evolucions del mercat de treball illenc de la crisi. Mensualment, analitzàvem
públicament les dades del SOIB-INEM i de la Seguretat Social, i trimestralment
les de l'EPA-INE. Des de CCOO procuràvem anar en les anàlisis més enllà de la
qüestió quantitativa -que era horrorosa-, i començàvem a reflexionar sobre els
efectes sociològics negatius de la gran recessió (les classes mitjanes
s'empobrien fins a creuar el llindar de la pobresa). No oblidaré mai aquelles
cridades telefòniques de Tarabini tot just acabades les habituals rodes de
premsa: eren un autèntic interrogatori i, alhora, un fantàstic diàleg sobre el
tarannà del mercat laboral d'aquell mes o trimestre i els continguts dels
darrers Quaderns Gadeso publicats. Crec que es va crear una certa complicitat
en les anàlisis sobre allò que passava i les seves repercussions de futur.
A finals de maig de
2010 vaig deixar, de sobte, tota responsabilitat en el sindicat CCOO de les
Illes Balears, i només començar 2011 es va iniciar el meu lligam professional
amb Antoni Tarabini. Em va "fixar" per a treballar a la Fundació
Gadeso. Després de molts anys dedicat a la tasca sindical, i, per tant, de
participar activament en la regulació d'alguns mecanismes del mercat laboral
illenc (negociació de convenis, d'expedients de regulació d'ocupació, de
convocar i impulsar vagues i altres protestes sindicals, etc.), Tarabini em va
donar l'oportunitat d'observar la situació sociolaboral des d'una perspectiva
molt més pausada i analítica.
Antoni Tarabini em
va encarregar posar en marxa un "Observatori del mercat de treball de les
Illes Balears", amb -fidel a la seva vocació de "les coses clares i
la xocolata espessa"- una sola instrucció: posar a l'abast de tothom les
xifres més rellevants, la seva evolució, i, això era fonamental!, una
interpretació fàcilment entenedora d'aquestes dades. Una vegada consolidat
l'Observatori, vam posar em marxa dues publicacions digitals: Panorama
Sociolaboral Gadeso (una lectura comentada dels estudis més rellevants sobre el
treball i els afers socials que es feien), i Temes Socioeconòmics Gadeso on
posàvem el focus en aspectes claus com ara la pobresa laboral, els indicadors
de descohesió i exclusió social, la pèrdua de garantia d'integració del treball
remunerat, la desigualtat en les pensions públiques, la feminització de la
pobresa, les noves precarietats, etc.
Van ser uns anys de, com calia esperar amb en Tarabini, innovació, i de posar
en circulació nous conceptes. Però, sobretot, va ser un temps de reflexió
conjunta, de conèixer-nos més, de teixir complicitats i amistat.
Gràcies per tant,
Antoni Tarabini!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada