Pamflet de la crida a la vaga i fulla informativa valorant la jornada
Documents de l'Arxiu Històric de CCOO de les Illes Balears
Documents de l'Arxiu Històric de CCOO de les Illes Balears
A una entrada anterior em vaig comprometre a fer memòria sobre una vaga general feta exclusivament a les Illes Balears. Dit i fet: aquesta crida a la mobilització obrera la varen fer els sindicats CCOO i UGT i es va dur a terme un 22 de setembre de l'any 1.983, es a dir en aquests dies -casi coincidint amb el 29-S- ha fet vint i set anys. En aquells anys encara teníem mitificat el nom de Vaga General i, tal vegada per això, la jornada reivindicativa es va anomenar de "Paro General".
És una llàstima que aquest fet sigui poc conegut i menys recordat perquè la importància d'aquesta vaga rau en que va ser el primer cop que, en l'actual etapa de llibertats, a Mallorca es feia una vaga en contra de mesures laborals adoptades per un Govern. Per diverses raons -i la manca d'unitat d'acció sindical n'és una de les més importants- no es va convocar vaga contra el primer Estatut dels Treballadors de l'any 1980 ni en contra d'altres retallades de drets laborals i socials dels Governs de Suárez. Va ser arribar el primer govern del PSOE d'en Felipe González i els sindicats varen convocar la primera -i fins ara única- vaga general d'àmbit única i exclusivament autonòmic. La convocatòria d’aturada era per al conjunt de les illes, però nomes triomfà a Mallorca ja que a Menorca es va rompre l'unitat d'acció sindical i UGT en lloc d'animar a la mobilització la va desconvocar i a Eivissa i Formentera els sindicats i les patronals veren arribar a un acord sobre el motiu principal del moviment reivindicatiu que CCOO i UGT de Balears havien posat en marxa. No de bades la crida a la vaga començava amb un més que il•lustratiu "Contra d'incompliment patronal de la Llei de 40 hores".
Aquesta reivindicació s'explica per les següents circumstàncies: La primera majoria parlamentaria de Felipe González aprovà una modificació de la Llei del Estatut dels Treballadors per la qual la jornada laboral setmanal màxima passava de ser de 42 ó 41 hores (segons fos la jornada continua o no) a les 40 hores en qualsevol dels casos. Però el Govern, amb Joaquin Almunia de Ministre de Treball, va claudicar a les pressions de la patronal i va aconseguir que l'entrada en vigor de a llei de les 40 hores setmanals se enrederis mesos, fos desmanegada i, en alguns casos, negociable a les meses del convenis col•lectius. Per tant l'acció sindical anava destinada al poder executiu, però també al empresariat.
Aquesta era la primera reivindicació, nogensmenys em sembla més interessant recordar les altres quatre: 1.- Per la defensa del lloc de feina i la creació d'ocupació estable. 2.- Contra l'acomiadament lliure. 3.- Per una major protecció de desocupació. I 4.- Per la participació dels treballadors per una sortida solidaria a la crisi.
Després de més d'un quart de segle aquesta taula reivindicativa torna a ser d'actualitat. Un autèntic déjà vu... i demà, 29 de setembre, tornem-hi: Vaga General per la dignitat i contra la resignació!
És una llàstima que aquest fet sigui poc conegut i menys recordat perquè la importància d'aquesta vaga rau en que va ser el primer cop que, en l'actual etapa de llibertats, a Mallorca es feia una vaga en contra de mesures laborals adoptades per un Govern. Per diverses raons -i la manca d'unitat d'acció sindical n'és una de les més importants- no es va convocar vaga contra el primer Estatut dels Treballadors de l'any 1980 ni en contra d'altres retallades de drets laborals i socials dels Governs de Suárez. Va ser arribar el primer govern del PSOE d'en Felipe González i els sindicats varen convocar la primera -i fins ara única- vaga general d'àmbit única i exclusivament autonòmic. La convocatòria d’aturada era per al conjunt de les illes, però nomes triomfà a Mallorca ja que a Menorca es va rompre l'unitat d'acció sindical i UGT en lloc d'animar a la mobilització la va desconvocar i a Eivissa i Formentera els sindicats i les patronals veren arribar a un acord sobre el motiu principal del moviment reivindicatiu que CCOO i UGT de Balears havien posat en marxa. No de bades la crida a la vaga començava amb un més que il•lustratiu "Contra d'incompliment patronal de la Llei de 40 hores".
Aquesta reivindicació s'explica per les següents circumstàncies: La primera majoria parlamentaria de Felipe González aprovà una modificació de la Llei del Estatut dels Treballadors per la qual la jornada laboral setmanal màxima passava de ser de 42 ó 41 hores (segons fos la jornada continua o no) a les 40 hores en qualsevol dels casos. Però el Govern, amb Joaquin Almunia de Ministre de Treball, va claudicar a les pressions de la patronal i va aconseguir que l'entrada en vigor de a llei de les 40 hores setmanals se enrederis mesos, fos desmanegada i, en alguns casos, negociable a les meses del convenis col•lectius. Per tant l'acció sindical anava destinada al poder executiu, però també al empresariat.
Aquesta era la primera reivindicació, nogensmenys em sembla més interessant recordar les altres quatre: 1.- Per la defensa del lloc de feina i la creació d'ocupació estable. 2.- Contra l'acomiadament lliure. 3.- Per una major protecció de desocupació. I 4.- Per la participació dels treballadors per una sortida solidaria a la crisi.
Després de més d'un quart de segle aquesta taula reivindicativa torna a ser d'actualitat. Un autèntic déjà vu... i demà, 29 de setembre, tornem-hi: Vaga General per la dignitat i contra la resignació!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada