dimarts, 10 de setembre de 2013

11 de setembre 2013

Publicat a www.elperiscopi.com


Demà és 11 de setembre. Demà és la Diada Nacional de Catalunya i el dia que es fa  la Via Catalana cap a la independència en forma de cadena humana. Deixeu-me que resumeixi els meus pensaments sobre aquest  esdeveniment en una cita: “La nació és el resultat d’un sentiment col·lectiu d’identitat de caràcter  essencialment cultural  que un grup d’homes i dones escull  perquè s’hi sent representat, perquè ha triat una manera de viure i una gent amb qui compartir-la. L’estat és, en canvi,  un cos polític nascut d’un contracte social, la funció del qual és garantir uns dret als conjunt de ciutadans, a canvi d’uns deures respecte de la institució i d’una solidaritat en relació amb la resta dels que l’integrem” (Josep Fontana, “La construcció de la identitat”).  Sens dubte per això el nacionalisme espanyol  vol impedir-nos  -decret llei rere decret llei-  qualsevol  forma pròpia de viure (viure i ensenyar en català, per exemple). No fos cosa que esdevingui en estat propi.


Aquest 11 de setembre és també  el quaranta aniversari del cop d’Estat de Pinochet, d’aquell  xoc tremend  per a l’esquerra mundial. Quatre dècades de la mort del President Allende donen per a molt. Resumeixo pensaments que em venen al cap:

Si s’ha de triar entre sacrificar l’economia o la democràcia s’ha de sacrificar la democràcia” Una frase que Henry Kissinger pronuncià l’any 1973 justificant el cop de Pinochet. Coses dels capitalistes d’altre temps? Idò no tant: Una  democràcia adequada als mercats (“Marktkonforme Demokratie”), és un concepte que Angela Merkel ha imposat arreu d’Europa i que és ben d’actualitat.


Avui és un bon dia per recordar que, tot just  desprès de l'onze de setembre de 1973, Augusto Pinochet declarà en un discurs al poble xilè que la seva meta era “fer de Xile no una nació de proletaris, sinó d'emprenedors”. D’aquí ve la meva adversitat a aquesta propaganda barata de l’establishment sobre emprenedoria.


Missatge de Salvador Allende des de La Moneda -a través de Radio Magallanes- a les 9,30 hores de l’11 de setembre de 1973: “...Superaran  otros hombres este momento gris y amargo donde la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que mucho más temprano que tarde de nuevo abrirán  las grandes alamedas  por donde pase el hombre para construir una sociedad  mejor. ¡Viva Chile! ¡Viva el pueblo! ¡Vivan los trabajadores!” (Del llibre “Compañero Presidente. Salvador Allende, una vida por la democracia y el socialismo” de Mario Amorós).



Conclusió: L’austeritat autoritària és una mena de cop d’estat a la democràcia de debò; les elits econòmiques dominats canvien el significat de les  paraules per canviar-nos la mentalitat i imposar-nos el seu model de societat excloent. Però sempre hi haurà resistència

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada