dimecres, 4 de setembre de 2013

Atur estiuenc i l’economia de quincalla

Publicat a www.elperiscopi.com


La sociologia alemanya ha definit com a “ramschönomie” allò que crec traduir correctament al català com a “economia quincalla”. És el que en castellà s’ha traduït amb l’expressió d’ “economia de baratillo”. En qualsevol cas amb aquestes expressions es pretén definir el fenomen de l'estirabot de les vendes de productes barats i de baixa qualitat en el mercat minorista de l’ alimentació a Alemanya.  En aquest país que se sol posar d’exemple de model econòmic, laboral i social exemplar, entre 1.995 i 2.010  aquesta “economia quincalla”  va passar del 29,2% al 43,6%. Paral·lelament, entorn del 50% de les llars alemanyes no paguen impostos sobre la renda perquè guanyen massa poc per fer-ho. Són els efectes de l’èxit del MiniJobs. Seria, sens dubte, molt més útil tenir cada més indicadors d’aquestes característiques i no tant els d’atur registrat que cada vegada estan més distorsionats i proporcionen lectures cada cop més esbiaixades que permeten presentar com a extraordinàriament positiu la disminució de 31 registres de les llistes oficials espanyoles  d’atur.

Anem a pams i vegem les dades fetes publiques ahir referides a Balears: L’atur registrat a 31 d’agost és de 69.500 persones la qual cosa vol dir que en relació al mes de juliol els registres han baixat un 0,21%, i en relació al mateix mes de l’any anterior un 7,28% (146 i 5.460 persones respectivament). Per un altre costat, la mitjana d’agost de les afiliacions a la Seguretat Social (464.920) ha augmentat un 0,07% en relació al mes anterior i un 1,38% en relació a la mitjana d’agost de l’any 2012. Són unes dades positives? Hi ha creació real d’ocupació aquest estiu? Prenent en consideració que, fins ara, havíem sostingut que es podien intuir alguns símptomes de creació d’ocupació quan la baixada de persones registrades a les llistes de l’atur és similar a la pujada de les afiliacions a la Seguretat Social, podria ser que aquest fos l’escenari. Tant de bo fos així però, malauradament, s’ha de matisar el següent:

I.- La baixada de l’atur registrat es concentra en el col·lectiu de persones estrangeres. De fet, l’atur registrat de persones amb nacionalitat espanyola augmenta en relació al mes de juliol en un 0,6% (362 persones). En qualsevol cas el més significatiu és que l’atur registrat baixa en termes interanual en 5.460 persones de les quals més del 45% són estrangeres. És obvi que el procés de retorn dels immigrants als països d’origen i el seu viatge al treball submergit explica en bona part la baixada d’atur registrat.

II.- La tendència a la baixa de la taxa neta de cobertura de les prestacions d’atur accelera el fenomen de l’atur desanimat. És a dir,  cada cop hi ha més persones que, tot i seguir en situació d’atur (volen i/o necessiten treballar i no troben qui els contracti), no renoven la demanda d’ocupació.

III.- Les dades d’afiliacions a la Seguretat Social tenen dos problemes: Un relacionat amb la distorsió estadística que encara produeix la regularització de la situació dels treballadors i treballadores de la llar per compte d’atri que va posar en marxa el R.D 1620 de 2011. Són moltes altes a la Seguretat Social de persones que ja treballaven i que, en cap cas, es poden considerar com a generació d’ocupació nova. El segon problema és encara major i més punyent: La contractació a temps parcial no desitjada s’ha disparat de forma escandalosa. De fet, és la modalitat de moda d’aquest estiu! Això significa que les altes noves a la Seguretat Social són en gran proporció a temps parcial. Per tant, tot i que el nombre de persones d’alta a la Seguretat Social creixi, és perfectament plausible que, en termes de llocs de treball equivalents a temps complet, hi hagi una reducció de l’ocupació. Val a dir que aquest fenomen no és una curolla meva i que ja es palesava a la Comptabilitat Nacional Trimestral d'Espanya del segon trimestre de 2013.

IV.- Cada mes, al costat de les dades d'atur registrat, contractació i afiliacions a la Seguretat Social, es publiquen les dades de sol·licituds de prestacions de desocupació referides al mes anterior. Certament és una informació que s'utilitza poc però que a mi  em sembla de gran importància. Les que ahir es van publicar ens informen que en mes de juliol va haver-hi a Belears 8.300 sol·licituds de prestacions contributives. Com pot sostenir-se que estem en un escenari de creació d'ocupació si en el mes de màxima activitat laboral hi ha aquest volum de persona que acaben de perdre el treball?

Per tant, els registres mensuals dels Serveis Públics d’Ocupació -el SOIB en el cas de les illes- serveixen cada dia manco per copsar el tarannà del mercat laboral i de la qualitat del treball. Per tenir aquesta informació s’han de creuar distintes fons estadística i l’EPA segueix sent clau.

Deixau-me que expliqui una cosa que, donat que s’ha parlat d’agost històric en la disminució d’atur registrat, em sembla escaient:  Sabeu perquè històricament l’atur registrat pujava en el mes d’agost tant arreu del Regne d’Espanya com a l’àmbit illenc? Per dues raons: Primera perquè durant els anys del boom immobiliari era freqüent que  moltes empreses  -especialment dedicades a la contracció- en el mes d’agost interrompessin els “contractes d’obra”.  Eren les famoses -i fraudulentes- “vacances pagades pel INEM”. La segona raó és que durant el mes d’agost els programes de Polítiques Actives d’Ocupació (cursos de formació, etc.) solien fer vacances i els participants en aquests programes que, òbviament, seguien en atur, emergien a les llistes d’aturats (mentre participen en els programes PAO no compten com a persones aturades). Ara hi ha manco atur registrat en el mes d’agost perquè no hi ha massa activitat en el sector de la contracció i les PAO són extraordinàriament escasses! No debades una de les informacions que ahir es feren publiques és la que fa referència a l'atur de llarga durada. L'esgarrifosa xifra de 27.594 persones (el 39,7% sobre el total d’atur registrat) amb més de 12 mesos ininterromputs inscrites en demanda d’ocupació sense treballar ni un dia ni participar en cap programa de PAO, és prou indicatiu del desinterès del Govern per l’ocupabilitat de les persones aturades d’aquestes illes.


En definitiva, amb una temporalitat en la contractació del 89% en l’acumulat dels 8 mesos de 2013, em temo que d’aquella dicotomia de “viure per a treballar vs treballar per a viure” hem passat a l’axioma de  “no hi ha treball per a viure vs treballar no garanteix viure dignament”. Per molt que augmenti l’economia quincalla, aquesta és la qüestió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada