dilluns, 28 de juliol de 2014

Comptabilitat creativa amb l ’EPA


En un sol trimestre han coincidit les vacances de Pasqua, l’inici de la temporada turística, una certa suavització de les irracionals polítiques d’austeritat, una lleugeríssima millora del crèdit, i la consolidació de la pobresa laboral com a nou paradigma de les relacions laborals. No obstant això el Govern de les Illes Balears no s’està de referir-se a les dades de l’ EPA del segon trimestre de 2014 parlant de “creació d’ocupació”, “recuperació econòmica” i “canvi de tendència”. Els mateixos que feren comptabilitat creativa i donaren embranzida a la crisi i a la desigualtat, ara en tornes a fer amb les estadístiques d’ocupació.

L’assumpte clau del mercat laboral post reformes laborals de 2010 i 2012 és si, una vegada ha tocat fons quant a destrucció d’ocupació, és capaç de mantenir la seva capacitat de ser inclusiu i de distribuir renda a bastament per garantir que la roda del consum s’activi. Amb les dades de l’EPA que s’acaben de conèixer és, si més no, molt dubtós.

Al conjunt de l’Estat, l’ocupació ha crescut en 192.400 persones en el darrer any, però s’ha de dir que el nombre total d’hores treballades per la població assalariada no revifa, que la població assalariada amb relació laboral temporal ha crescut en 208.700 persones, i que les ocupacions a temps parcial s’han enfilat fins a 2.844.100, amb un creixement interanual del 2.63%. Per tant la qüestió clau és que la taxa espanyola d’atur es redueix en un inapreciable 1,59% (del 26,06% del segon trimestre de l’any passat al 24,47% del 2014) a un elevat preu quant a taxa de precarietat. És a dir, en termes europeus, decreix la intensitat del treball i augmenta la d’empobriment laboral.

Pel que fa a les Illes Balears, en un trimestre excepcional en una economia excepcionalment estacional com la illenca, i en un context en què la població activa (les persones que poden i volen treballar) s’encongeix en 10.000 persones en relació a l’any anterior, i amb una taxa d’activitat (66,77%) de les més baixes de la història de Balears en un trimestre estiuenc, les dades que em semblen més rellevants són:

Des del punt de vista del volum de l’atur: a) la taxa d’atur se situa en el 19,04% (118.000 persones); b) la taxa d’atur juvenil (menors de 25 anys) ha crescut del 42,7% al 44,08% en el darrer any; c) l’atur baixa un 11,33% en un context de minva de la població activa i de la taxa d’activitat; d) tot i que la població i l’atur registrat d’estrangers va a la baixa, la taxa d’atur de la població estrangera torna incrementar-se fins a fregar 22,5%, mentre que l’any passat era del 21,79%. És a dir, no migrar té cada pic manco possibilitats d’ocupació a l’economia regular.

En relació a la descohesió social: 1.- L’atur de llarga i molt llarga durada. Un 14,4% de la població aturada ho és des de fa més d’un any i un 33,9% des de fa més de dos anys. 2.- El nombre de llars amb tots els seus membres actius en atur és de 37.300. 3.-La baixa taxa de protecció per desocupació, que s’ha situat en el 26,3, és a dir, gairebé només una de cada quatre persones aturades percep alguna prestació (entre contributives i subsidis).

Quant al deteriorament de les relacions laborals: Per una banda el percentatge de població assalariada amb contracte temporal és el 27,6% (el percentatge més alt dels darrers anys: 25,9% en 2013 i 25,6% en 2012), i per una altra, es consolida el nombre de persones ocupades a temps parcial i l’índex d’estacionalitat sembla que segueix escalant posicions.

Sense fer comptabilitat creativa el que cal dir és que els resultats que ens ha deixat l’EPA del segon trimestre de 2014 són coherents amb una estratègia de sortida de la crisi en la qual la precarització laboral és la base del nou model de relacions laborals, la precarietat social és l’eix del model de competitivitat, i la precarietat econòmica és l’aposta per un model econòmic en el qual el 84,9% de la població ocupada ho és en el sector serveis. Aquesta triple precarietat hauria de ser motiu de preocupació i no de tantes alegries. A les forces del privilegi ja els va bé aquesta sortida de la crisi, però les forces de la prosperitat compartida. Vet aquí un gran tema de confrontació política, social i, fins i tot, cultural.

Publicat  a www.elperscopi.com  (29-VII-2014)


Foto R. Borràs (Stedelijk Museum, Absterdam ). Exposició temporal de Marcel Wanders 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada