dimarts, 29 de juliol de 2014

Precariat en una economia de “bolos”

Les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre de 2014 eren esperades amb una indissimulada bona expectativa per part del govern espanyol i del balear. Les circumstàncies eren extraordinàriament favorables perquè es produïssin bones notícies. En un sol trimestre han coincidit les vacances de Pasqua, l’inici de la temporada turística, una certa suavització de les irracionals polítiques d’austeritat, una lleugeríssima millora del crèdit i la consolidació de la pobresa laboral com a nou paradigma de les relacions laborals. Sigui com sigui, Rajoy ha pogut declarar que en el Regne d’Espanya es crea ocupació. Tant se val si les persones d’aquella cua de l’INEM en la qual el president espanyol es va immortalitzar amb una foto de campanya electoral ara són persones aturades de molta llarga durada, contractats de baixíssima durada o gent (assalariada o “autònoma a la força”) que cobra un salari que no arriba ni tan sols al llindar de la pobresa. A casa nostra, la “bona notícia” l’ha celebrada una directora general que ens ha tornat a parlar de “creació d’ocupació”, “recuperació econòmica”, “canvi de tendència”... Potser, al president li ha semblat agosarat celebrar bones notícies relacionades amb el mercat laboral illenc, mentre no ens pugui explicar si aquell aturat i la seva família amb la qual es va fer una sessió de fotos electorals ha trobat una feina que li asseguri no entrar en situació de risc d’exclusió social i, en cas afirmatiu, si l’ascensor social d’aquella família -si no record malament llucmajorera- s’ha posat en marxa. L’assumpte clau del mercat laboral postreformes laborals de 2010 i 2012 és si, una vegada ha tocat fons quant a destrucció d’ocupació, és capaç de mantenir la seva capacitat de ser inclusiu i de distribuir renda a bastament per garantir que la roda del consum s’activi. Amb les dades de l’EPA que s’acaben de conèixer és, si més no, molt dubtós.

Al conjunt de l’Estat, l’ocupació ha crescut amb 192.400 persones en el darrer any, però s’ha de dir que el nombre total d’hores treballades per la població assalariada no revifa, que la població assalariada amb relació laboral temporal ha crescut amb 208.700 persones, i que les ocupacions a temps parcial s’han enfilat fins a 2.844.100, amb un creixement interanual del 2.63%. Per tant, la qüestió clau és que la taxa espanyola d’atur es redueix un inapreciable 1,59% (del 26,06% del segon trimestre de l’any passat al 24,47% del 2014) a un elevat preu quant a taxa de precarietat. És a dir, en termes europeus, decreix la intensitat del treball i augmenta la d’empobriment laboral.

Pel que fa a les Illes Balears, en un trimestre excepcional en una economia excepcionalment estacional com la illenca, i en un context en què la població activa (les persones que poden i volen treballar) s’encongeix en 10.000 persones en relació a l’any anterior, i amb una taxa d’activitat (66,77%) de les més baixes de la història de Balears en un trimestre estiuenc, les dades que em semblen més rellevants són:

Des del punt de vista del volum de l’atur: a) la taxa d’atur es situa en el 19,04% (118.000 persones); b) la taxa d’atur juvenil (menors de 25 anys) ha crescut del 42,7% al 44,08% en el darrer any; c) l’atur baixa un 11,33% en un context de minva de la població activa i de la taxa d’activitat; d) tot i que la població i l’atur registrat d’estrangers va a la baixa, la taxa d’atur de la població estrangera torna a incrementar-se fins a fregar el 22,5%, mentre que l’any passat era del 21,79%. És a dir, no migrar té cada pic manco possibilitats d’ocupació a l’economia regular. En relació a la descohesió social: 1.- L’atur de llarga i molt llarga durada. Un 14,4% de la població aturada ho és des de fa més d’un any i un 33,9% des de fa més de dos anys. 2.- El nombre de llars amb tots els membres actius en atur és de 37.300. 3.-La baixa taxa de protecció per desocupació, que s’ha situat en el 26,3%, per tant, gairebé només una de cada quatre persones aturades percep alguna prestació (entre contributives i subsidis). Quant al deteriorament de les relacions laborals: per una banda, el percentatge de població assalariada amb contracte temporal és el 27,6% (el percentatge més alt dels darrers anys: 25,9% el 2013 i 25,6% el 2012), i, per una altra, es consolida el nombre de persones ocupades a temps parcial i l’índex d’estacionalitat sembla que continua escalant posicions.

Tanmateix, els resultats que ens ha deixat l’EPA d’aquest trimestre de 2014 són coherents amb una estratègia de sortida de la crisi en la qual la precarització laboral és la base del nou model de relacions laborals, la precarietat social és l’eix del model de competitivitat, i la precarietat econòmica és l’aposta per un model econòmic en el qual el 84,9% de la població ocupada ho és en el sector serveis. Aquesta triple precarietat és allò que diferencia un mercat laboral amb flexiseguretat, propi d’una economia de serveis amb valor afegits, d’un mercat de treball amb força presència de la categoria social del precariat (treballador/ra pobre/a i baixa protecció social) més pròpia d’una economia de bolos.

Article publicat a l’Ara Balears ( 29-VII-14) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada