divendres, 20 de març de 2015

A major nivell educatiu, menor taxa d’atur, però...

Amb el títol “A major nivell educatiu, menor taxa d’atur”, acabam de publicar el número 50 de Temes Socioeconòmics Gadeso que, com els quaranta-nou anteriors, està disponible a www.gadeso.org. Per celebrar aquest mig centenar de temes tractats des de maig de 2011 en aquesta publicació digital, ens ha semblat interessant observar quina ha estat la presència de persones amb educació superior en el mercat laboral de les Illes Balears l’any 2014.

Per fer-ho hem analitzat les darreres dades disponibles de l’Enquesta de Població Activa, tant en la seva explotació per part de l’INE, com per l’ IBESTAT. Val a dir que la classificació que fa l’EPA dels nivells d’educació de la població és la següent: Sense cap estudi, amb educació primària o inferior, ensenyament secundari de primera etapa, ensenyament secundari de segona etapa, i educació superior.

Del conjunt de dades que hem estudiat, potser les més significatives són les següents: Per una banda, val a dir que, comparativament amb el conjunt d’Espanya, el percentatge de població de Balears amb estudis superiors és menor (27,2% vs. 22,8%). És un diferencial negatiu que es dóna també en el percentatge de població activa (la que treballa o està en disposició i/o necessitat de fer-ho), en el de població aturada (persones sense treball, disponibles per treballar i cercant activament ocupació), i, especialment, en l’ ocupada, és a dir, en el conjunt de població que en major o menor intensitat ha treballat (com assalariada o no) durant almenys una hora a canvi d'una retribució. En aquest darrer cas, la diferència entre el percentatge de població illenca amb estudis superiors i el del conjunt d’Espanya és d’un -10%. No obstant això, aquest col·lectiu té a Balears una major taxa d’activitat i una menor taxa d’atur. És a dir, la població illenca amb estudis superiors té un “dinamisme ocupacional” major que la del conjunt de l’Estat Espanyol.

Per una altra banda convé parar atenció en un seguit de dades sobre la que podríem dir composició d’aquest col·lectiu illenc: a) Quant a la població en general de més de 16 anys, la que té estudis superiors representa un 22,8% (211.700 persones) del total, i molt majoritàriament -un 73%- són persones ocupades. b) Pel que fa a la població amb estudis superiors ocupada, cal dir que destaca el relativament baix percentatge (21,1%) d’empresaris amb assalariats que han assolit aquest nivell educatiu, que la majoria de persones ocupades amb titulació superior pertanyen al sector públic (59,1%) i que, dins de la població ocupada amb estudis superiors, hi ha més dones. c) En relació a la població assalariada amb estudis superiors, diguem que el percentatge total és baix (no arriba a un de cada tres); que majoritàriament (34,4%) ho són del sector serveis que, com és sabut, és hegemònic a les Illes Balears;  que la majoria són persones de 34 a 54 anys, i que no es deslliuren de la temporalitat contractual, ans al contrari, l’any 2014 superen en un 2% al conjunt d’assalariats i assalariades. c) Finalment anotem els trets més rellevants de la població aturada amb educació superior. Per una banda cal tenir present que,  la xifra absoluta, és prou important -22.300 persones- i, alhora, que en termes percentuals representen un 18% del total de població aturada, i que la taxa d’atur femení supera en més d’un 3% a la masculina. Tanmateix el més important és constatar que l’any 2014 la taxa d’atur fou del 32,8% en persones amb educació primària o inferior, del 23,9% en persones amb ensenyament secundari de primera etapa, del 18,3% en persones amb ensenyament secundari de segona etapa i del 12,6% en persones amb titulació superior.

Tot plegat em permet acabar amb dues conclusions. La primera és la confirmació que el model de creixement illenc incorpora precarietats laborals i socials, independentment del grau d’educació assolit. La segona no és altra que la confirmació de la hipòtesi segons la qual a un major nivell educatiu se li correspon una menor taxa d’atur. Però una menor taxa d’atur no vol dir una millor participació en un mercat laboral inclusió. Malauradament, l’àmbit de l’ocupació assalariada o autònoma de les persones amb estudis superiors està cada pic més ple d’històries de vides precàries i de pobresa laboral. Altrament dit, cada vegada hi ha més currículums acadèmics brillants que migren fora o s’associen a carreres laborals i professionals pocs lluents en estabilitat laboral i professional i promoció social.


Publicat originalment a Diario de Mallorca (19-03-2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada