dilluns, 2 de març de 2015

PP: Mals gestors amb les mans foradades


Amb la tècnica legislativa a què ens té acostumats la majoria absoluta-absolutista del PP, que no és una altra que el decretàs, el dissabte 28 de febrer el BOE publicà el “Real Decreto-ley 1/2015, de 27 de febrero, de mecanismo de segunda oportunidad, reducción de carga financiera y otras medidas de orden social”. És la transformació en llei de gran part dels anuncis que Mariano Rajoy va realitzar al debat de política general de la setmana passada. La norma publicada contempla canvis en multitud de lleis sobre les més variades matèries, des de la Llei Concursal fins a la llei de taxes judicials, passant per algunes mesures relatives al foment de l'ocupació en l'àmbit de la Seguretat Social. És un absolut menyspreu al parlamentarisme, a la transparència legislativa i a alguns consensos que, com ara el Pacte de Toledo sobre les pensions de la Seguretat Social, ve des de lluny.

No pretenc fer una anàlisi del conjunt del Reial Decret-llei, la qual cosa seria llarga i fastigosa. Només vull fer un breu comentari d’urgència a un dels temes inclosos entre les mesures relatives al foment de l'ocupació en l'àmbit de la Seguretat Social (article 8 del RDL). Concretament em referiré a la tarifa reduïda per als nous contractes indefinits per la qual els primers 500 euros del sou estaran exempts de cotitzar a la Seguretat Social. Val a dir que aquesta reducció de quotes socials s'aplicarà a partir del proper 1 d'abril, ja que la tarifa plana vigent de 100 euros s'acaba el 31 de març. S’ha de dir que és una mesura que no va dirigida a beneficiar als col·lectius pitjor situats en el mercat de treball (posem per cas les persones majors de 45 anys o les que estan en situació d'atur de llarga o molt llarga durada) i a més, no és  imprescindible que signifiquin creació neta d’ocupació.   Per tant es pot pressuposar que tindrà poca efectivitat en la generació d'ocupació. Està molt estudiat que les polítiques de “foment de la contractació” només tenen algun efecte positiu si són dirigides a col·lectius molt específics.

Tanmateix la qüestió clau està en què aquesta mesura és una reducció molt generalitzada de les cotitzacions socials, la qual du associada una major baixada de la recaptació de la Seguretat Social. Aquesta nova baixada de quotes s’afegeix a les altres causes (devaluació salarial, augment del nombre de persones treballant a temps parcial i com a “fals autònom") del continu dèficit recaptatori de la Seguretat Social. No és agosarat pensar, doncs, que cada vegada serà més freqüent que, per pagar les pensions, es necessiti acudir a la guardiola de les pensions (Fons de Reserva de la Seguretat Social) que, recordem ja s'ha reduït més del 40% en els últims anys. Una mesura com aquesta -insistesc que és una baixada importantíssima de cotitzacions a la Seguretat Social- no hauria de ser objecte de debat en el si del Pacte de Toledo? Ha donat, el Govern del PP, per liquidat tal pacte?

En el cas de Bankia ja van demostrar que tenen les mans foradades i són uns mals gestors. En el cas que ens ocupa van pel mateix camí. Mans foradades perquè, en paraules  del Catedràtic de Dret del Treball de la Universitat de Castella la Manxa, Antonio Baylos, “... el empresario es desligado del deber de contribuir solidariamente a esa obligación ciudadana que está en la base del reconocimiento de derechos sociales básicos y de la organización pública de esas necesidades.”, i mals gestors perquè les retallades en el finançament empresarial de la Seguretat Social, si no se substitueixen per unes altres, són el preludi de la fallida del sistema públic de pensions. Potser això és el que volen!

Publicat originalmnet a www.elperiscopi.com (2-3-2015)

Foto: "Casa Giratòria" obra de Paul Klee

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada