diumenge, 12 d’abril de 2015

El contracte de "fix precari"






La recomanable pel·lícula de Richard Brouillette, titulada L'encerclament. La democràcia presa pel neoliberalisme, és un reportatge que ens presenta les reflexions i les anàlisis de reconeguts intel·lectuals que retraten la ideologia neoliberal i examinen els diversos mecanismes que aquesta usa per imposar els seus dictats a tot el món. Un d'aquests intel·lectuals, el molt neoliberal economista canadenc, Jean-Luc Migué, no s'està de dir que "l'única justícia social, si puc expressar-ho així, és el respecte dels drets de propietat." El pensament únic que se'ns ha volgut imposar arreu, consisteix a estendre aquesta màxima a gairebé tots els àmbits de la vida col·lectiva. És, per a dir-ho en poques paraules, la teoria moral justificativa del desmantellament de qualsevol cosa semblant a l'Estat del benestar i de la desconstrucció del dret del treball com a element tuïtiu de la part més feble en el conflicte capital-treball.

Però no tothom és tan directe i desinhibit com Jean-Luc Migué. El mainstreaming neocon sol embullar la troca amb tot un seguit d'eufemismes. A tall d'exemple, en el món laboral cada cop s'empren més els termes "contracte fix" o "contracte indefinit" per a definir una situació d'estabilitat laboral que no és real. Precisament per tractar d'aquest assumpte acabam de publicar el número 51 de Temes socioeconòmics Gadeso amb el títol de "La perversió del terme 'contracte fix' per definir estabilitat laboral".

Val a dir que l'estabilitat laboral s'ha identificat històricament amb aquella relació laboral que assegura uns guanys salarials anuals i unes garanties de no acomiadament sense causa justificada. És a dir, una ocupació fixa era sinònim d'una inserció en el mercat laboral que possibilitava una estabilitat econòmica i social. És cert que a Balears, des de fa molts anys, s'han identificat perversament els contractes de fixos discontinus com a contractes estables, i les successives flexibilitzacions i abaratiments dels costos de l'acomiadament han convertit en menys estables els contractes nominalment fixos. Però, amb la reforma laboral de 2012, la perversió dels termes es va disparar exponencialment. Recordin que es va facilitar com mai l'extinció de contractes indefinits, abaratint la indemnització en el cas d'acomiadament sense justificació, i ampliant els supòsits perquè aquest sigui qualificat de procedent. Addicionalment, la reforma va introduir un nou contracte indefinit per a petites empreses ("contracte d'emprenedors"), amb un període de prova d'un any, durant el qual l'empresari pot acomiadar sense cost i sense obligació d'argumentar-ho, ni molt manco, justificar-ho. Tot i que aquest contracte no ha estat un èxit d'utilització a Balears (se n'han registrat un total de 2.290 l'any 2012, 1.949 el 2013, i 1.632 el 2014), en rigor s'hauria de descomptar del total de contractes indefinits, si més no, fins que finalitzi el període d'inestabilitat total.

El Temes socioeconòmics que motiva aquestes línies (disponible a gadeso.org) proporciona suficient informació procedent de l'estadística oficial per corroborar que, contràriament al discurs oficial sobre un suposat augment de la contractació indefinida, el que no deixa de consolidar-se és la temporalitat gairebé estructural. Deixau-me que n'apunti tres dades i en faci un comentari telegràfic de cada una:  1) Des de l'entrada en vigor de la darrera reforma laboral, el nombre de contractes fixos discontinus ha tingut un increment del 12%. Convinguem que la contractació fixa discontinua pot interpretar-se com el mal menor en unes activitats estacionals, però en cap cas pot associar-se a una relació laboral amb plena estabilitat.  2) El percentatge de persones assalariades amb una antiguitat de contracte inferior a un any ha passat del 29% al 32%. Tingui's en compte que aquest és l'indicador més robust per avaluar el grau d'estabilitat laboral del que gaudeix una societat.  3) Els contractes registrats de durada igual o inferior a 90 dies han augmentat un 24,6%, és a dir, a més de l'augment de la temporalitat, aquesta és més intensa.

La conclusió principal que en trec és que cal incorporar la categoria de contracte "fix precari" a les anàlisis del mercat laboral illenc. Ulrich Beck, el teòric de la societat del risc que recentment ens ha deixat, en un llibre publicat l'any 2000 (Un nou món feliç. La precarietat del treball en l'era de la globalització), profèticament avançava que "el contracte laboral és, per tant, políticament considerat, un contracte de submissió". Com tantes altres coses, l'encertà. La crisi s'ha emprat com a excusa per precaritzar el contracte de treball com a tal. Tant se val si és fix, temporal, fix discontinu, a temps parcial, d'autònom depenent o, fins i tot, informal.


Publicat originalment a Diario de Mallorca (31-03-2015) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada