dilluns, 18 de maig del 2015

Perquè parlen d’estabilitat laboral quan volen dir més precarietat?

El PP i C’s ja han aconseguit una gran sofisticació del llenguatge per referir-se a estabilitat laboral. El primer ho ha fet en la seva acció de govern amb la invenció del que he anomenat el contracte de "fix precari" (vegeu aquí). C´s, de moment, ho ha fet a l’àmbit de les propostes, car en el seu programa econòmic podem llegir que “totes les noves contractacions es faran amb un contracte indefinit amb indemnitzacions creixents, proporcionals a l'antiguitat del treballador en l'empresa”. Curt i ras: El que es proposa és el conegut “contracte únic” que fa temps reivindica l’Ibex-35 a través de la Fundació FEDEA que, no ho oblidin, és un dels més influents think tank neoliberals. El contracte únic és el súmmum del cinisme: veritablement el que es proposa és un acomiadament únic i sense tutela judicial.

A col·lació d’aquesta perversió cínica del llenguatge, convé comentar breument alguns aspectes perversos de dos avantprojectes de lleis estatals sobre els quals, la setmana passada, el CES (Consejo Económico y Social) emeté dictamen, per cert, amb bastants retrets.

El primer fa referència a la Ley de Sociedades Laborales y Participadas. L'Avantprojecte augmenta el volum d'hores-any treballades pels treballadors no socis al 49% del còmput total d'hores-any del conjunt dels socis treballadors, independentment de la grandària de la societat laboral. És a dir, aquestes societats laborals seran manco laborals, i s’obre un porta perquè la precarització de les relacions laborals entri amb més facilitat a l’àmbit empresarial de l’economia social.

L’altre avantprojecte és el relatiu a la Ley por la que se modifica y actualiza la normativa en materia de autoempleo y se adoptan medidas de fomento y promoción del trabajo autónomo y de la economía social. En relació al que coment, el fet més cridaner és la modificació que es fa de la figura del Treballador Autònom Econòmicament Depenent (TRADE), aquell que obté almenys un 75% dels seus ingressos d'un mateix client. L'Avantprojecte ha inclòs la possibilitat que aquest autònom contracti a un treballador/a interí/na per compte d'altri perquè el substitueixi en determinats supòsits derivats de l'exercici dels drets de conciliació del TRADE. És a dir, l’autònom proletaritzat s’ha de fer càrrec d’una contractació sempre precària, per poder tenir uns mínims drets de conciliació de la seva vida laboral amb la personal: Fotut i banyut!

El més indignant és que ambdues mesures s’argumenten per seguir progressant en la creació d’ocupació estable i de qualitat. Definitivament cal estar molt a l’aguait perquè no ens robin el significat de les paraules perquè, d’acord amb Owen Jones, “la seguretat laboral ha d'estar al centre d'un nou moviment progressista”.


Publicata originalment a EL PERISCOPI (18-05-2015) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada