dimarts, 5 de maig de 2015

Bye, bye Aurelio Vázquez




Aurelio Vázquez deixa la Presidència de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca. Dit amb tot el respecte possible: Per a Mallorca -per a la necessària millora de la percepció social illenca del turisme- ha estat un pèssim president del gremi hoteler. En el millor dels casos, ha estat un lobbista amb sort. Una bona sort que no ha acompanyat a, posem per cas, als que han fet lobby per impedir l'expansió de les Grans Superfícies Comercials.

En aquests anys que Aurelio Vázquez ha estat al capdavant de la FEHM s'han trencat bastants equilibris amb els quals, en democràcia, convé governar. En aquesta legislatura autonòmica que està a punt de finalitzar, només es recordaran dos acords de fons entre el Govern de JR Bauzá i el que hem convingut en anomenar societat civil i agents socials i econòmics: L'acord amb els hotelers i el fet amb el Círculo Balear. Dos acords desequilibrats perquè es fan, bàsicament, en contra d’ algú o d'alguna cosa: El primer contra la resta de sectors del turisme i dels llogaters de pisos turístics. L'acord amb el Círculo Balear es fa en contra d'anys i anys de consens entorn de la normalització del català.

Però el problema més gran que Aurelio Vázquez ha creat a la percepció social del turisme, prové de les seves formes i estils: El sense complexos casa malament amb aquell eslògan de “Turisme som tots” que, no fa tant temps, va posar en circulació EXCELTUR. Què vull dir amb això? Idò que no és el mateix que la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) es plantegi “como objetivos primordiales respecto a la actuación de las administraciones: que garanticen la seguridad jurídica a empresas, inversores y destinos, que impulsen la competitividad turística mediante la racionalización de los costes fijos de las empresas, y que aseguren la participación de las organizaciones empresariales y empresas en la toma de decisiones.” I una altra és endinsar-se en qüestions tan partidistes com les que Aurelio Vázquez, en la seva condició de president de (tots?) els hotelers de Mallorca, escrivia el passat diumenge en un article publicat per Diario de Mallorca. El primer, des de la discrepància, em sembla discutible, el segon és intolerable.

És cert que hi ha que marxa amb el mateix “sin complejos” que amb el que arribà; que el discurs de continuïtat de la nova presidenta de la FEHM, Inmaculada de Benito, no fa albirar grans canvis en el tarannà de la patronal hotelera; i que la presència a l’assemblea dels hotelers de la ministra Fátima Báñez -i no el titular de Turisme- dóna el missatge que el que es vol és seguir abaratint els costos laborals, i no pas millorar la competitivitat amb altres polítiques turístiques possibles (vegeu aquí un exemple).

Malgrat tot bé ens vindria a tots i a totes que la nova presidenta de la FEHM tingués present que, en paraules d’Antonio Caparrós Benedicto a la Conferència inaugural de les II jornades de turisme i medi ambient a les Illes Balears, 2002), “... el éxito de la acción política ya no radica en la mayor o menor presencia del poder político o del recurso de la autoridad directa de este poder político para solucionar los problemas sociales, sino en su capacidad para impulsar metas colectivas y crear intermediaciones entre agentes sociales contradictorios.” És a dir, ens vindria bé que recuperes els valors del diàleg social per, alhora, ser capaç de recuperar una millor percepció social del turisme, i una major empatia amb els menys afavorits d'aquesta societat illenca que, segons la mitologia hotelera, els deu gairebé la seva existència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada