diumenge, 4 d’octubre de 2015

Atur canalla i contractes d’un o dos dies

Just després d’acabar de llegir l'última obra literària de César Rendueles, em submergesc en l'anàlisi de les dades d'atur registrat, contractació, i afiliacions a la Seguretat Social del passat mes de setembre. Val dir que el títol de l'exquisit i compromès llibre de Rendueles és “Capitalismo canalla. Una historia personal del capitalismo a través de la literatura”. Amb això queda dit de què va el llibre i el perquè del títol d'aquestes línies. I tanmateix deixin-me que comparteixi les seves últimes línies: “La democracia es la expresión política de la intuición, fascinante y repleta de claroscuros, de que una vida mejor –más justa, libre y plena- sólo se puede dar entre iguales que descubren, transforman y comparten aquello que tienen en común.”

Amb aquesta idea rondant pel cap, observ que al setembre la xifra d'atur registrat és de 56.531, i que el nombre de persones en atur registrat de llarga durada és de 21.412 (el 38% del total); que, del total de persones en atur registrades, només el 45,4% cobra alguna prestació; que s'han registrat un total de 38.926 contractes, dels quals el 80,6% són temporals (el 15,4% d’una durada d’un o dos dies) i el 38,4% són a temps parcial; que la mitjana d'afiliacions a la Seguretat Social -491.919- té una variació interanual positiva del 5,01% (23.545 en termes absoluts). Aquesta major xifra mitjana d’afiliacions s’explica, fonamentalment, perquè la precarietat i la pobresa laboral no deixen de créixer. Tingui's en compte que aquestes xifres d'afiliacions es refereixen a registres administratius i no a persones.

Tot això ha passat en un mes en què els hotelers no han dissimulat les seves bones ocupacions i la immillorable marxa dels seus negocis; els aeroports illencs han acumulat uns tràfics de viatger fora mida; en el que hem tingut el dol  dos  per dos morts en una obra perquè, probablement, es treballa a escarada i sense ser rigorosos en la protecció de riscos laborals, per acabar les obres al més aviat possible; en un mes en què els comerciants no han ocultat una millora en les seves vendes..., en definitiva, les xifres abans exposades pertanyen a un mes en plena activitat econòmica. Què passarà quan arribi la crua temporada de tardor-hivern?

Torn al llibre César Rendueles que, parlant de Jim Thompson, ens recorda que, abans que l'autor triomfés amb una de les millors literatures de novel·la negra USA, va publicar, entre 1942 i 1946, dues obres - Aquí en la tierra y El trueno - centrades en la vida dels treballadors pobres nord-americans. La qüestió és que mentre els drets laborals i socials han reculat, la pobresa laboral s'ha universalitzat. Potser ha arribat l'hora que el nou govern autonòmic es replantegi d'arrel el Pla d'Ocupació (POIB) heretat de l'administració Bauzá i abordi, de debò, els problemes estructurals associats a les múltiples precarietats que hi ha al nostre mercat laboral.

Mentrestant, caldrà concloure, per una banda, que el capitalisme del segle XXI és igual de canalla que el dels anys 40 del segle passat (l’única diferencia és que el del segle XX no tenia com a forma de precarietat laboral als becaris i becaries) i, per una altra banda, que igual que s'ha novel·lat la corrupció nostrada, algú podria novel·lar la vida dels nostres treballadors i treballadores pobres i de la seva exclusió d’una democràcia de mercat amb massa poca atenció al bé comú.


Publicat originalment a www.elperiscopi.com (03-10-2015) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada