dissabte, 17 d’octubre de 2015

El CIS, i la gent que avui no tenim res a celebrar

Els baròmetres del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) gairebé sempre ens ofereixen informacions interessants, més enllà d'allò que acapara l’ impacte mediàtic: intenció de vot o valoració dels líders polítics. És el cas de la pregunta sobre sentiment d'identitat inclosa a l’estudi demoscòpic publicat la setmana passada, que avalua l'estat de l'opinió de la societat illenca just després de les eleccions del passat 24 de maig (el treball de camp es va realitzar del 27 de maig al 23 de juny de 2015). El resultat és que un 13,4% se senten més balears que no espanyols/es i un 8,9% se senten únicament balears. No és un mal resultat però, quin seria el resultat si es demanés si ens sentim més de cadascuna de les illes que no espanyols/es? Segur que aquest 22,3% de la població que  se sent gens o poc espanyola seria bastant major.
D'altra banda, aquest últim baròmetre del CIS ens informa que un 20% de la ciutadania illenca afirma que prefereix una organització territorial de l'Estat en la qual la Comunitat Autònoma tingui major autonomia que en l'actualitat, i un 8,1% diu preferir un Estat en el qual es reconegués a la Comunitat Autònoma la possibilitat de convertir-se en un estat independent. Val a dir que en el mateix baròmetre del CIS de l'any 2011 aquests percentatges eren del 15,6% i del 4,9% respectivament, per tant, es pot dir que el nombre de persones que recolzen un major autogovern de les Illes Balears ha augmentat un 7,6% en aquests darrers quatre anys. És una progressió modesta, però progressió al cap i a la fi. Des del meu punt de vista  hi ha un problema de fiabilitat que no es altre que la formulació de les preguntes del CIS. Quins serien els resultats si es demanés, posem per cas, si es vol que els impostos que paguem a Balears es quedin tots –o en major proporció- a casa nostra, si sembla just el tracte que rebem amb les inversions de l'Estat, si es prefereix que l'educació depengui de Madrid i AENA d’aquí. És a dir, si es demanés per coses concretes segur que serien molts més els ciutadans i ciutadanes que, en la pràctica, estarien  d'acord amb majors cotes de sobirania.
Com va dir el mestre Josep Fontana, la identitat nacional és el resultat d'un sentiment col·lectiu cultural, però també de la convicció de què amb un altre cos polític nascut d'un nou contracte social és possible canviar el present i construir un futur millor. Doncs per això avui, 12 d'octubre, no tinc absolutament res a celebrar.

Publicat originalment a dBalears (12-10-2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada