dilluns, 12 d’octubre de 2015

Democratització turística i identitat balear

Aquest mes d’octubre farà quinze anys que es celebraren les II Jornades de Turisme i Medi Ambient a les Illes Balears, organitzades per l’Institut d’Estudis Ecològics (INESE). La conferència inaugural de l'esdeveniment va ser a càrrec de l'aleshores Rector de la Universitat de Barcelona, Antonio Caparrós Benedicto, qui va llegir un text titulat “La globalización”, i que encara ara segueix essent de molt recomanable lectura. A tall d’exemple citaré dues idees d’aquella conferència que em semblen particularment escaients avui en dia: “ ... gobernar hoy es generar nuevos vínculos sociales, dar lugar a un nuevo tejido social” i “ … creo que es posible generar una identidad balear basada en unos valores identitarios vinculados al medio ambiente y al turismo” (Els materials complets de les esmentades Jornades es varen publicar, l’any 2002 , en el volum “L’Espai turístic” de l’INESE).
A què ve aquesta remembrança d’unes jornades que segurament gairebé ningú recorda? No hi ha res de nostàlgia, ans al contrari. Pens que ara, amb un govern autonòmic d’esquerres -sense les noses de la dreta o del centrisme regionalista-, amb el Parlament més esbiaixat que mai a l’esquerra (o si ho voleu amb més pes objectivament progressista que mai), i amb una sòlida presencia al Parlament i al Govern d’una força política que es reclama de l’ ecosobiranisme, hom podria pensar que ara era l’oportunitat.
Pot ser que durant aquesta legislatura s’aconsegueixi democratitzar la política turística amb participació i transparència de tots els agents social i econòmics d’aquesta terra. Tant de bo sigui així, però a punt de complir-se els primers cent dies, el que s’aprecia és molta tecnocràcia, massa consulta i interlocució amb grups d’interessos, tot sembla pur disseny tourist business friendly. Com és possible que, per a començar amb bon peu, un Govern que ha elevat a rang de conselleria la participació encara no hi hagi posat en marxa algun organisme de participació en la política turística que doni certa transparència a la imprescindible interlocució? De moment, seguim amb les interlocucions bilaterals tan pròpies de les relacions amb els lobbys. Vull suposar que és un problema d’agenda i no de model. En qualsevol cas, cal generar ja nous vincles socials si es vol democratitzar la política turística de les Illes Balears.
Pel que fa a la incorporació dels valors del medi ambient i del turisme a la nostra identitat com a poble, hi ha, ara mateix, dos assumptes cabdals: Taxa Turística i capacitat de càrrega turística i, malauradament, en ambdós casos, si hem de fer cas a allò que diuen els mitjans de comunicació, sembla que el Govern navega per un mar d’indefinició. Vegem alguns exemples: En El Económico (el setmanari d’empresa i de turisme de Ultima Hora) del passat dia 2 d’octubre, s’informa que el Govern va fent camí per a instaurar un suavitzat Impost Turístic que, en paraules de la directora general de turisme, Pilar Carbonell, “Desde la Conselleria de Turismo defenderemos que sea un impuesto de reinversión en la industria turística” i punt. Per contra, en el número de novembre de la revista especialitzada en assumptes turístics Hosteltur, el Vicepresident i Conseller de Turisme, Biel Barceló, sembla que aposta per una la destinació de l'impost més amplia, concretament: “a millorar zones turístiques, preservar el medi ambient i a recuperar el patrimoni històric i cultural”. Com quedem? Si Hosteltur encerta, i hi ha una sensata distribució del que es recapti entre aquestes finalitats, avançarem en una millora de l’empatia entre la gent que, “com estimen aquestes illes, no les destruïm” i el turisme com activitat econòmica principal. En cas contrari, aquesta no-ecotaxa ajudaria a augmentar la mala percepció social d’una bona part de la societat illenca (potser la més compromesa amb un futur de plena sobirania) envers el negoci turístic.
Val a dir que la confusió de missatge governamental entorn de l'inevitable debat sobre els límits a la càrrega turística, és encara molt més gran en l’anterior. En algunes ocasions sembla que només els preocupa la massificació estiuenca i que en “temporada baixa” encara podem créixer en nombre de visitants, i de fet s’ha de promocionar la desestacionalització a força de més turistes en els mesos no estiuencs. Si fos així, el govern estaria plantejant un debat escaient en la situació de la càrrega turística de les Illes Balears dels anys 90 del segle passat, però absolutament desfasat avui en dia. El repte d’ara és com transitem, amb els menors costos possibles, a un escenari de decreixement de la xifra anual de turistes i del global d’estades. Cal advertir que l'estacionalitat té molts aspectes mediambientals, culturals i socials positius que cal posar en valor, però com això són figues d'un altre paner, en parlaré en una altra ocasió.

Publicat orginalment a dBalears (05-10-2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada