dilluns, 4 d’abril de 2016

Hotels atesos per robots?


Probablement per culpa d’una joventut de lectures de les novel·les d'Isaac Asimov (record haver devorat en diverses ocasions la seva famosa Trilogia de la Fundació), tingui una certa tirada per la ciència-ficció. Però albirar un futur pròxim amb una hostaleria atesa, almenys en gran part, per robots no té res de ficció.

Sembla evident que cada vegada estem més a prop d'aquell escenari que, a mitjans dels anys 90 del segle passat, va predir Jeremy Rifkin en la seva gran obra “La fi del treball. Noves tecnologies contra llocs de treball: El naixement d'una nova era”. Es miri com es miri, les previsions són que anam a marxes forçades cap a una societat amb menys ocupacions retribuïdes per als humans. Entre els molts autors i estudis que ens adverteixen d'aquesta tendència, cal citar, a tall d’exemple, que a la fi de 2014, l'investigador del prestigiós think tank dedicat a qüestions econòmiques Bruegel, Jeremy Bowles, presentà un estudi en el qual es pronosticava que en poc temps més de la meitat dels llocs de treball a Europa seran exercits per màquines. Un altre exemple més recent és l'informe presentat en la darrera reunió del Fòrum de Davos segons el qual fins a l'any 2020 la robotització de nous sectors de l'economia desplaçarà més de 7 milions d'ocupacions en les 17 economies més importants del món, i, a canvi, es crearan, amb prou feines, 2 milions de nous llocs de treballs. Les elits, reunides en el World Economic Forum que se celebrava el passat mes de febrer a les muntanyes nevades de Suïssa, van escoltar coses, com ara, que “El salt de la intel·ligència artificial anuncia una revolució sense precedents que, en 10 o 20 anys, podria portar a les màquines a exercir funcions avui impensables”, o que ja és possible visualitzar “un món laboral on el debat sobre salaris o precarietat és història. Simplement perquè milions d'ocupacions han estat substituïts per robots”. A Davos no solen agafar el rave per les fulles!

Tanmateix es pot pensar que això segueix sent ciència-ficció per a una economia majoritàriament hotelera com la illenca. Doncs no és així. Fa uns anys, dos estudiants d'Enginyeria Industrial de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx van presentar el disseny d'un robot, anomenat "UrCocktail", que prepara còctels automàticament, i que està pensat per a ús professional en bars, hotels, i restaurants. La cocteleria robotitzada és, des de fa algun temps, l'última moda al Japó. Precisament, al país nipó està a punt d’inaugurar-se el luxós hotel “Henn-Na”, que tindrà 10 robots encarregats de rebre als clients, portar el seu equipatge, i realitzar les tasques de neteja i manteniment, entre d’altres. A més, es planeja substituir l'ús de claus per a les habitacions per tecnologia de reconeixement facial. Coses dels japonesos? Doncs tampoc, car precisament la recent fira turística ITB de Berlín ha estat el marc per a la presentació del primer robot humanoide per a hotels europeus. Una notícia que a casa nostra passà totalment desapercebuda, però no crec que a molts hotelers illencs els hagi passat per alt que, a la presentació d’aquest robot que han batejat amb el nom de Mario, el gerent general de Ghent Marriott Hotel, Roger Langhout, remarqués l'eficiència del robot, tot assegurant que pot arribar a cobrir tres llocs de treball "al mateix temps". Poca broma!

Paga la pena, idò, que estiguem preparats pel que ens ve a sobre. En aquest sentit, pot ser útil recordar que, a l’epíleg de “La fi del treball”, Rifkin proposa “establir un impost sobre la riquesa generada per l'economia de la nova era de la informació, i reconduir-ho cap als barris i les comunitats, així com cap a la creació de nous llocs de treball i la reconstrucció social, que proporcionaria noves esperances i un detallat esbós de com podrà ser la vida al segle XXI”. Amb permís del sociòleg, economista i escriptor nord-americà, m'atrevesc a dir que en qualsevol “esbós de com podrà ser la vida al segle XXI” resulta imprescindible la instauració de nous drets de ciutadania, entre ells, i en un lloc molt destacat, una Renda Bàsica de Ciutadania que permeti socialitzar la convivència en una societat amb poc treball remunerat.


Publicat originalment a dBalears (21.03.2016) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada