dimecres, 6 d’abril de 2016

Renda Social Garantida, tan necessària com insuficient

El Parlament de les Illes Balears va aprovar ahir la llei de la Renda Social Garantida (RSG). És, sens dubte, una boníssima notícia que acaba amb la vergonya de la legislatura passada en la qual es va mantenir bloquejat el desenvolupament de la Llei de Serveis Socials de les Illes Balears que, el 2009, havia aprovat la majoria parlamentària que sustentava el Govern del “Segon Pacte de Progres”. Digui's sense embuts: El Govern del PP, capitanejat per Bauzá&Cia, va ser cruel amb els més necessitats. I ara, amb l’empenta de la consellera Fina  Santiago, es capgira aquesta crueltat neoliberal.

La Llei aprovada garantirà –sembla que els primers pagaments es faran el pròxim mes de juny- una prestació que oscil·la entre, 429 i 776 euros, en funció del nombre de persones que formin el nucli familiar. La implantació serà progressiva. Per a 2016 es limita a les famílies -no a les persones- sense cap ingrés i amb menors a càrrec. Els càlculs governamentals són que hi haurà de 3.000 a 3.500 persones beneficiàries, i per a això s'han pressupostat 20 milions d'euros enguany.

Ho repetesc: Una llei absolutament necessària, de pura decència democràtica, però, alhora, amb moltes mancances: De moment es limita a un petit univers de situacions de necessitat, no pot catalogar-se d'un “dret universal i subjectiu” allò que depèn de la disponibilitat pressupostària de cada any. És cert que aquestes, i altres, mancances no són obstacle perquè es millori el grau de cohesió social i d'igualtat i, no obstant això, ni s'evitarà la pobresa, ni s'aconseguirà donar un real i estructural impuls a la igualtat. És més, aquesta RSG -depenent de qui i com es gestioni- pot esdevenir en un altre “pobre programa per a pobres”.

Val dir que la situació de necessitat és molt greu. Permetin-me que recordi algunes dades contingudes en el número 53 de Temes Socioeconòmics Gadeso: 1.- La quantitat d’ingressos a partir de la qual es calcula el llindar de risc de pobresa ha baixat un 4,7% des de 2011 a 2014. 2.- Malgrat que s’han endurit les condicions per considerar-se inclòs en aquesta situació, la taxa de risc pobresa en 2014 es situà en un 18,4% (152.466 persones majors de 25 anys). 3.- Segons l’indicador AROPE (que, seguint els criteris de l’oficina d’estadística de la UE, Eurostat, incorpora altres factors de carència material, a més d'ingressos que no superin el llindar de pobresa), el nombre de persones empobrides es va enfilar l’any 2014 fins a 197.212. 4.- En 2014 un 31,5% de persones illenques (261.016 persones majors de 25 anys) arribà a fi de mes amb dificultats, és a dir, un 0,5% més que l’any 2011. 5.- Un 39,8% de les llars illenques, durant el 2014, no tenien capacitat per afrontar despeses imprevistes, i un 18,1% tinguè retards en el pagament de despeses relacionades amb l’habitatge principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas o comunitat).

Sembla evident, doncs, que la RSG aprovada és tan necessària com insuficient. Segurament, la solució definitiva és una Renda Bàsica, concebuda com un dret ciutadà a l'existència material i amb dignitat de tothom, i que, per eficiència, eficàcia i decència, els “programes per a pobres” passin a la història de la humanitat.


Publicat originalment a www.elperiscopi.com (06/04/2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada