dilluns, 22 d’agost de 2016

És clar que sobren turistes!

Joan Lluís Ferrer acaba de publicar el seu últim llibre, que ha titulat "Viaje al turismo basura. És un text que es llegeix d'una tirada. Probablement, en aquest estiu de saturació turística, es triga més a arribar a alguna platja que a llegir les 210 pàgines d'aquest text de literatura rigorosa, però d'extraordinària agilitat. L'autor, com a bon i experimentat periodista que és, ja ens va donar proves del seu domini de l'estil de gran reportatge en el seu anterior llibre, "Ibiza: la destrucción del paraíso".
Joan Lluís Ferrer ens dóna pistes sobre el contingut de "Viaje al turismo basura" just a l'inici del llibre, en subtitular-ho "El auge de las vacaciones de borrachera en España". L'estructura de l'obra és la graduació de la degradació dels llocs turístics escombraries pels quals se'ns convida a viatjar: Lloret de Mar i Salou, Barcelona, Sant Antoni de Pormany i Magaluf. Aquests llocs turístics són classificats respectivament en els nivells 1 al 4, és a dir, de menor a major grau de degradació i indecència als quals han arribat. Ferrer no se'n va per les bardisses. Ja en la introducció escriu: "... lo que queda de manifiesto en las siguientes paginas es la capacidad de la industria turística para banalizar la diversión, fiesta y ocio, lo que lisa y llanamente es una intoxicación masiva de jóvenes mediante drogas legales y otras no tan legales. El día de mañana, muchos de ellos recordaran divertidos sus vivencias. Pero otros, simplemente, ya no estarán en este mundo para contarlo".
Aquest és un llibre lliure d'eufemismes. Per exemple, a les morts -i invalideses- per "balconing" les denomina morts i invalideses per excessos d'alcohol i drogues provocades per la indústria del turisme de borratxera; s'explica com l'extensió dels pisos turístics a Barcelona és clau per entendre l'extensió a la capital catalana del turisme de borratxera, droga i prostitució; es denuncien, sense embuts, les diverses màfies –si màfies, sense embuts- empresarials, policials... Alhora es descriu el declivi de la democràcia en aquests llocs de turisme  de borratxera ("Lo que sucedió fue, en este periodo decisivo de la historia de Sant Antoni, que el poder de decisión sobre la vida colectiva del pueblo pasó de los políticos [electes] a los empresarios de bares", pàg.110), i es documenten els silencis còmplices dels hotelers ("En nuestra asociación hay 30.000 camas que se han de llenar todos los días.", declara el president de l'Associació Hotelera de Magaluf i Palmanova, a la pàgina 202).
Tanmateix allò que em sembla cabdal és l'explicació que aquest turisme escombraria no és alguna cosa improvisada, que hagi sorgit per "iniciativa espontània". Darrere dels pub crawls i party boats hi ha una organització empresarial perfectament planificada que defensa aquest turisme escombraria com a part del model turístic. La prova  d'això és l'eslògan publicitari de 2016 del Tour Operador TUI per promocionar Mallorca: "Diversió fins que et reculli el metge" (pàg. 208). Per acabar d'arrodonir-ho, val a dir que aquestes borratxeres turístiques, només deixen en les destinacions una part petita del benefici econòmic, i "importen" bona part de la mà d'obra que ocupen.
Estem, idò, davant un llibre que cal llegir. Sobretot haurien de llegir-ho els qui encara sostenen que no sobra cap turista. Però, probablement els qui sostenen una ximpleria tan gran, únicament llegeixen les seves sempre creixents comptes de resultats.
Publicat originalment a dBalears (15-VIII-2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada