dimecres, 3 d’agost de 2016

Experiència Queli" i la indignitat del president del PP a Balears

"Experiència Queli" és un projecte escènic experimental de l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB), dirigit per Pere Fullana, i interpretat per Vanessa Roman, Joana Maria Peralta, i Alba Flor. Aquestes tres estudiants de l' ESADIB interpreten històries de ficció de cambreres de pis de l'Hotel Molins (Cala Sant Vicenç-Pollença). Ho fan a partir dels testimoniatges reals recollits en l'audiovisual que es projecta, i de les cambreres de pis que van explicant les seves històries en l'escenari. L'experiment escènic es completa amb el testimoniatge de dos sindicalistes de l'hostaleria de Mallorca, amb molta història a l'esquena, però àdhuc en actiu, i el meu, en el qual explic algunes batalletes, i m'atrevesc a improvisar algunes reflexions de futur. Finalitza amb, quasi res!, la lectura de paràgrafs de "Contra aquells que ens governen" de Lev Tolstoi per part d'un grup de cambreres de pisos.

"Experiència Queli" és, sens dubte, un més d'aquests "efectes col·laterals" que el moviment de "Les Kellys" està provocant. Em dóna la sensació que el procés de visibilització de la història de precarietat laboral d'aquesta professió és imparable, i que, més d'hora que tard, aconseguiran les seves reivindicacions. "Experiència Queli" és un excel·lent treball de recerca teatral, i, alhora, és una altra forma de presentar la lluita de "Les Kellys". La tarda-nit del dijous 28 de juliol, vam poder gaudir a l'ESADIB d'una representació que explica històries dures, sacrificades, nobles, i, sobretot, plenes de dignitat.

Aqueixa mateixa tarda, ens assabentarem d'una solemne indignitat: Les declaracions del president del PP de Balears, Miquel Vidal, en les que, entre altres coses, afirmà: "Una cambrera de pis cobra més que jo per dedicar les 24 hores al partit".

No sé si el president balear del PP, que té un sou entorn dels 80.000 € a l'any, és un poca vergonya rematat, o, com a dirigent regional del PP, és dels espècimens que viuen en una bombolla d'insensibilitat envers les persones víctimes de les polítiques de retallades de tota mena de drets per a les persones no riques, que han patit i pateixen encara ara les polítiques d'austericidi, de les que el PP n'és un gran defensor, i que provoquen pobresa laboral i social. Record que, fa uns anys, l'analista de qüestions internacionals Mariano Aguirre, oferia una molt encertada explicació d'aquests espècimens en afirmar que "ni una sola de les decisions vinculades amb "l'austeritat" que adopten els alts càrrecs polítics, econòmics i financers els afecten personalment o al seu entorn immediat. Com que no les sofreixen, les mesures "anticrisi" són un espectacle llunyà, que coneixen a través de les macro xifres, els mitjans periodístics, quan reben alguna pregunta incòmoda al Parlament, o en aquests breus moments en què els increpen quan surten d'un edifici o de la seva casa i caminen set passos fins al cotxe amb xofer. Si la protesta puja de to, es prenen mesures repressives...".

En qualsevol cas, llàstima que Miquel Vidal no vingués dijous de la setmana passada a veure l'obra "Experiència Queli". Per si de cas volgués descobrir aquest món de privacions, carències, malalties professionals no reconegudes, hores extraordinàries no cobrades, sous que no arriben a fi de mes... i d'una dignitat que vostè, ni de bon tros, té, la pot visualitzar clicant aquí.


Publicat originalment a dBalears (01-VIII-2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada