dimecres, 5 d’octubre de 2016

Illes Balears: Un altre any d’èxit turístic sense Treball Digne

Des de fa uns anys, a proposta de la Confederació Sindical Internacional(CSI), cada 7 d’octubre se celebra la Jornada Mundial pel Treball Digne. S’entén com a “Treball Digne” (o, en l’argot de l’Organització Internacional del Treball (OIT), “Treball Decent“) l’ocupació retribuïda que proporciona un ingrés just, que garanteix la seguretat en el lloc de treball i la protecció social per a les famílies, que genera millors perspectives de desenvolupament personal, integració social, i llibertat per a què les persones expressin les seves opinions, s’organitzin i participin en les decisions que afecten les seves vides, i que es desenvolupa en condicions d’igualtat d’oportunitats i tracte per a tots, dones i homes.
Seguint aquesta definició, i donada l’avinentesa que divendres que ve és 7 d’octubre, sembla pertinent interrogar-se si el mercat laboral illenc s’ajusta als paràmetres mínims de Treball Digne. Les dades disponibles i consolidades indiquen que no. Però, anem a pams:
No genera un ingrés salarial just: Les dades disponibles de l’Agència Tributària (corresponents a l’exercici fiscal de 2014) ens indiquen que, del total de 455.110 persones assalariades a Balears, el salari de 149.690 (un 32.9%) era igual o inferior al Salari Mínim Interprofessional. Un elevadíssim percentatge de salaris que freguen el llindar del risc de pobresa o d’exclusió social (7.961 €/any), la qual cosa explica l’estirabot del nombre de treballadors i treballadores pobres. Val a dir que a finals de novembre es coneixeran les dades de l’exercici fiscal de 2015 i tot indica -avançament de retencions d’IRPF i dades de recaptació de la Seguretat Social-, que no hi haurà grans canvis.
No hi ha seguretat en el lloc de treball: A les Illes Balears som líders en l’índex d’incidència de sinistralitat laboral (vegin aquí).
La protecció per desocupació va a la baixa: A l’espera de conèixer les dades de l’EPA del tercer trimestre de 2016 que es publicaran a finals de mes, les dades d’abril, maig i juny són feridores: Només un 23,3% de la població aturada cobrava alguna prestació. És a dir, 62.819 persones aturades no tenien cap prestació social. No s’oblidin que, des de 2011, la taxa de protecció en el segon trimestre de l’any ha disminuït un 18,9%.
No milloren les perspectives de desenvolupament personal i integració social (ni la llibertat de participació i expressió): La devaluació salarial, la baixa protecció per desocupació, el fet que estiguem instal·lats en les majors xifres de població ocupada a temps parcial de la història (70.800 persones en el segon trimestre de 2016), en la xifra d’empresaris sense assalariats o treballadors independents més alta de les estimades per una EPA (67.500 persones), i en una impressionant xifra de temporalitat extrema (contractes de duració interior a una setmana) du com a conseqüència que l’any 2015 el 26,3% (23,8% l’any anterior) de persones estigués en situació de risc de pobresa o exclusió social (indicador AROPE, que és l’homologat a la UE i incorpora elements de qualitat en l’ocupació). A la pràctica, vivim en una societat en la qual una part important de la ciutadania no pot gaudir en plenitud dels Drets Econòmics, Socials i Culturals. I, en això, l’absència d’un mercat laboral veritablement inclusiu hi té molt a veure.
No es garanteix la igualtat entre dones i homes: Malauradament cal insistir que el 2015 va ser un any el que es va intensificar el procés de precarització laboral i social de les dones. La Fundació Gadeso va publicar en el mes de març d’enguany aquest Temes Sociolaboral, del qual crec pertinent posar en relleu tres dades. 1.- La bretxa salarial era, segons dades de l’Agència Tributària, d’un 17,9% en 2014. 2.- En el període 2011-2015 la parcialitat laboral dels homes ha crescut un 19,4%, mentre que la de les dones ho ha fet en un 29,9%. 3.- La taxa d’ocupació masculina augmenta menys que la femenina (+3,05% i +3,46%, respectivament), però cal prendre en consideració que les dones són majoria entre la població ocupada en el treball domèstic que, sens dubte, acumula una major càrrega de precarietat laboral i social, entre altres coses, perquè el Regne d’Espanya no ha ratificat el conveni de l’OIT sobre el treball decent per a les treballadores i els treballadors domèstics.
En fi, a les Illes Balears, malgrat una altra temporada turística d’èxit de creixement del PIB regional, ens sobren els motius per a la celebració de la Jornada Mundial pel Treball Digne de 2016.


Publicat originalment a El Periscopi (05-X-2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada