Publicat originalment a diari JORNADA (14-06-2018)
Hi ha estadístiques de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) que
conjuminen tres característiques: poca atenció mediàtica, minsa informació de
les comunitats autònomes i gran interès sociològic.
Un d’aquests productes de l’INE és el mòdul de l’Enquesta de Població
Activa sobre l’activitat per compte propi corresponent al 2017 —publicat el 8
de juny—, que ofereix una dada prou rellevant sobre el fenomen de les persones
falsament autònomes: en el conjunt del Regne d’Espanya, 5.921.400 autònoms i
autònomes (un 31,62% del total) no poden influir en absolut ni en el contingut
ni en l’ordre de les tasques de la seva suposada activitat laboral per compte
propi (sic). Vet aquí una aproximació de la magnitud de la tragèdia de la
precarietat dels falsos autònoms que, en el cas dels Països Catalans, afectaria
1.736.600 persones (155.100 a les Illes Balears, 1.025.000 a Catalunya, i
556.500 al País Valencià, xifres que representen uns percentatges sobre el
total d’autònoms i autònomes d’un 29%, un 31%, i un 28%, respectivament).
Val a dir que una recent —i molt important— sentència del jutjat social
número 6 de València ha declarat que un repartidor de Deliveroo no era un
treballador autònom, sinó un fals autònom. En el cas jutjat, segons la
literalitat de dita sentència, es donen «les notes característiques de la
relació laboral de caràcter aliè i dependent, ja que la prestació de serveis
del demandant a favor de la demandada presenta trets que només són concebibles
en el treball dependent i per compte d’altri». La nul·la capacitat de decidir
sobre el contingut i l’ordre de les tasques laborals només és concebible en una
relació laboral per compte d’altri i, en cap cas, en una d’autònoma. El mite de
l’emprenedoria neoliberal es basa en l’augment de les poblacions ocupades
autònomes. En alguns casos, se’ls anomena eufemísticament treballadors autònoms
econòmicament dependents (TRADE), però, veritablement, s’ha de parlar d’un gran
frau que, en expressió de Guy Sanding, fa créixer «la classe angoixada» per la
precarietat, és a dir, el precariat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada