Aquesta tardor, a Palma s'està
desenvolupant un cicle d'activitats que, sota el títol genèric de «La Renda
Bàsica com a dret a l'existència material», ha organitzat el Grup Renda Bàsica
Illes Balears (RGB-IB) en col·laboració amb l'Ajuntament de Ciutat. Es va
inaugurar amb una conferència de Julen Bollain (membre de la junta directiva de
la Xarxa de Renda Bàsica, de Basic Income Earth Network i parlamentari
d'Elkarrekin-Podem), que va parlar de les limitacions —més aviat, del fracàs—
dAquests pobres programes per a
pobres fallen en la seva concepció. Així ho reconeixia la consellera de Serveis
Socials i Cooperació de Govern de les Illes Balears en seu parlamentària quan
va afirmar: «...Vostès [parlamentaris/es] mai ens hauran sentit, ni a mi ni a
cap membre de l'equip de la conselleria de Serveis Socials, dir que la renda social
servirà per no ser pobre, mai no ho hem dit». Val a dir que en la defensa de la
renda bàsica (universal, incondicional, individual, suficient i complementària
de l’actual estat del benestar) sí que se'ns sentirà a parlar —i molt— perquè
serveix per radicar la pobresa.
e les rendes condicionades.
Bollain va explicar com la Renda
de Garantia d'Ingressos (RGI) del País Basc —malgrat ser la «veterana»
d'aquesta mena de subsidis, car va néixer en 1989, i ser la més «generosa» de
les rendes condicionades que s'han engegat a l'estat espanyol— ha fracassat en
l'objectiu de ser un instrument eficaç de lluita contra la pobresa i/o
l'exclusió social; ni tan sols és un incentiu per a la cerca d'un treball
decentment retribuït. Sigui pel seu caràcter estigmatitzador, per la seva
insuficiència o pel «parany de la pobresa» —abans un subsidi pobre que una
ocupació turboprecaritzada i amb salari de misèria—, a Euskadi l'índex de
pobresa i/o exclusió social no ha baixat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada