El negacionisme climàtic mata

 Publicat originalment a dBalears (03-11-2024)

No se m'ocorren altres paraules per començar: Una immensa abraçada de condol al poble valencià. Tota la solidaritat i afecte amb les persones que han perdut éssers estimats. La meva fraternal condolença a la classe obrera del País Valencià... Ho sé, són frases gastades. Però soc incapaç de trobar un altre llenguatge que reflecteixi millor els sentiments que m'han provocat els efectes devastadors de la llevantada per terres valencianes. En el moment d'escriure aquestes ratlles segueix la catàstrofe en la gestió del desastre, s’enfila la politiqueta i la picabaralla partidista. Mentrestant, el macabre comptador oficial de persones mortes s’alenteix artificialment per interessos de comunicació de necropolítica. Però el  comptador real no deixarà de créixer. S’albira una greu crisi epidemiològica. L'escreix de dolor sembla no tenir aturador.

Dit això, i aquí sí que a dretcient empro un llenguatge dur, però  crec que ben trobat: Podria haver estat diferent. Podrien haver-se salvat vides! Perquè el negacionisme climàtic -o, si voleu, el relativisme climàtic- mata. Com va dir Yeb Saño, que en el passat va ser negociador de les Filipines pel canvi climàtic, "El canvi climàtic vulnera gairebé tots els drets humans. Els drets humans són al centre de la qüestió". Vet aquí el sentit profund del negacionisme climàtic radical de Vox (i la seva  fanàtica l'oposició a l'Agenda 2030), i el relativisme climàtic, i poc entusiasme amb l'Agenda 2030 del PP. Això té conseqüències. A tall d'exemple:

Que PP-Vox al País Valencià eliminés la Unitat Valenciana d'Emergències (UVE) no és altra cosa que negar la necessitat de mesures d'adaptació a la crisi climàtica. Val a dir que la norma legal que la creava afirmava: "La creació de la UVE és una oportunitat per a, aprofitant estructures existents, millorar el suport a la ciutadania en situació de catàstrofes. El canvi climàtic, entre altres factors, condueix cap a un futur en què cada vegada seran més freqüents els fenòmens meteorològics extrems, les emergències sanitàries, i serà més necessari donar una resposta davant una varietat major de situacions crítiques". Va ser una derogació ideològica de PPVOX.

L'absència d'actuació immediata i preventiva sobre la base de "GeoRiscs" prèviament detectats; la no emissió d'alarmes en el moment adequat de la crisi ja que -el diumenge abans d'arribar la llevantada, ja hi havia avisos de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), i és sabut que, tècnicament, en aquests casos millor passar-se en excés de zel; la no utilització de les competències autonòmiques de la Generalitat Valenciana per a decretar el tancament preventiu de les escoles i fer una crida al cessament de l'activitat laboral per risc generalitzat d'accidents laborals greus i mortals; o la nefasta política comunicativa i la manca de transparència (el vídeo de la compareixença del dimarts on el president Mazón afirmà que la DANA escapava en direcció a Conca, ha estat esborrat de tots els registres de la Generalitat Valenciana) són només alguns exemples de la nefasta gestió per part del Govern del Sr. Carlos Mazón.

En un context de crisi climàtica, tot plegat només es pot qualificar de relativització climàtica criminal. I, tanmateix, n’hi ha un altre de context: el de la turistificació. És sabut que la indústria turística prioritza el negoci a les alarmes de la ciència meteorològica que solen qualificar d’alarmistes i d’excés de zel. A qui va escoltar el govern valencià, als meteoròlegs i meteoròlogues o als homes dels dobles  que tenien unes previsions turístiques excel·lents durant la setmana de Tots Sants?

Sobre relativització en l'adopció de mesures d'adaptació a l'escalfament global, a casa nostra en tenim experiència. S'escau recordar l'afer del primer director general d'emergències del Govern de Marga Prohens, Sebastià Sureda, que s'estava prenent un cafè a les 11 del matí a sa Ràpita mentre el 112 comunicava que, entre les deu i les onze hores d'aquell diumenge, Mallorca quedaria, com així va ser, sumida en el caos per un intensíssim temporal que va provocar una de les cada vegada més freqüents i intenses DANES. Evidentment, el cas de Sebastià Sureda és gairebé un no-res en comparació al cas del secretari autonòmic de seguretat i emergències de la Generalitat Valenciana. Just abans de posar-me a escriure aquestes ratlles, encara tenia fixat a X el següent missatge: "Para los que no sabían dónde estaba, pues desde el miércoles a las 11 hasta que sea necesario en el PMA con mi equipo, coordinando ...". On era el dimarts?

Ara bé, el negacionisme climàtic és especialment preocupant en la no adopció de mesures de mitigació. És a dir, en l'absència d'impulsos de processos de transició ecosocial. Altrament dit, el gran problema del negacionisme climàtic és la submissió a la dictadura fòssil, al creixement sense límits, i al desaforat consum especulatiu de territori.

Acab anotant tres qüestions que em semblen fonamentals: 1. En l'àmbit local, el govern de Marga Prohens ha decretat, de fet, la desaparició de la crisi climàtica en el debat públic. 2. Al País Valencià la mobilització social només acaba de començar. Tot indica que la reivindicació de veritat sobre la gestió del Sr. Carlos Mazón, les responsabilitats polítiques, i, potser, penals del govern valencià serà una lluita llarga, i de segur que constant. 3. Al govern espanyol se li gira feina. Cal impregnar la normativa de prevenció de riscos laborals de lògica d'adaptació a la crisi climàtica. No és una qüestió fàcil com s'indica en aquest encertat article dels companys de "Contra el diluvio", però és urgent i té molt a veure amb el que s'ha definit com a "transició ecosocial justa".

PS: Aquest ha estat uns dels articles que m'ha costat més escriu. No ha sigut bo de fer contenir la ràbia i indignació.