Publicat a dBalears (24-11-2024)
El republicanisme ciutadà és un impuls constant per
a la conquesta de nous drets civils. D'ençà que el president Zapatero va
desplegar l’agenda dels drets socials, inspirada en l'ideòleg d’aquest
republicanisme, l'irlandès Philip Pettit, sens dubte, som una societat més
igualitària i justa. Tenim molt camí fet. Avui és inversemblant imaginar una
societat sense , posem pel cas, “matrimoni igualitari” o la Llei Orgànica de
Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere. I,
tanmateix, és ben cert que queda moltíssim camí per fer, però, des de llavors,
tenim instruments per continuar caminat, i, això és importantíssim, car hi ha
una majoria social prou sòlida per a la defensa i l’ampliació d’aquests drets
ciutadans.
En els últims anys, com a conseqüència de la
constant mobilització social –especialment
del plural moviment feminista-, la
caixa d’eines per avançar en el sentit correcte de la història s’ha anat completant amb lleis, com ara, la de Garantia
Integral de la Llibertat Sexual -coneguda com la del "només sí, és sí” -,
la llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la
garantia dels drets de les persones LGTBI, o la de regulació de l'eutanàsia.
En aquest context, i a tocar el 25 de novembre -Dia
Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones-, s’escau
afirmar que aquesta violència persisteix, i, malgrat el negacionisme del
neofeixisme envers el caràcter estructural i l'origen patriarcal
d’aquesta violència contra les dones basada en el gènere per tal d’invisibilitzar-la,
és absolutament visible i present en el diàleg públic. No és poca cosa
després de tants segles de normalització i ocultació patriarcal de la violència
masclista contra les dones!
Dades canten: Com ens recorda Nacions Unides “la
violència contra les dones és la forma més generalitza de vulneració dels drets
humans”. I és que al món, cada 10 minuts una dona va morir a mans de la seva
parella o d'un familiar en 2023, i una de cada tres dones sofreix violència masclista
al llarg de la seva vida. En l’àmbit
europeu, espanyol, i a casa nostra la crua realitat no difereix massa
d’aquestes dades. Les 1.285 dones assassinades per les seves parelles i ex parelles
des de 2003 fins ara en el conjunt de
l’Estat, o les 41 a les Illes Balears, són només la punta de l'iceberg del
feminicidi. A tall d’exemple, les dades
de 2023 del Consell General del Poder Judicial indiquen que a les Illes Balears
hi ha 124,8 casos de violència contra les dones en la parella per cada 10.000
dones.
Amb les dades referides al conjunt de l’estat i a les
Illes Balears, potser no és desavinent pensar que la Llei orgànica 1/2004, de
28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere,
vint anys després de la seva aprovació, sigui susceptible de perfeccionament i
de desplegaments més ambiciosos. Ara bé, la visibilització, centralitat de la
violència masclista en el debat públic, i els recursos públics per a la prevenció i l’ajuda a les víctimes són
un gran èxit d’aquesta llei.
En qualsevol cas, aquests paràgrafs no són altra
cosa que el preàmbul d'allò que veritablement, vull expressar en el 25N
d’enguany: La lluita per a l'erradicació de la violència contra les dones és
també cosa nostra, dels homes. Al cap i a la fi, del que parlam és de
violència masculina. Cal la nostra implicació, reivindicar amb orgull i
valentia una masculinitat igualitària i renunciar als privilegis patriarcals.
Qui millor, tot i que no únicament, m’ha explicat en
positiu aquesta necessària implicació en la lluita contra la violència de
gènere és el llibre de Bell Hooks intitulat “La voluntat de canviar. Homes,
masculinitat i amor”. A tall d’exemple Hooks ens adverteix que “el primer
acte de violència que el patriarcat exigeix als homes no és la violència
cap a les dones. El patriarcat exigeix a tots els homes que s’involucrin en
actes d’automutilació psicològica, que erradiquin les parts emocionals del seu
jo”.
Tingui's en compte i generalitzem la voluntat de
canviar per alliberar-nos, nosaltres també, del maleït i criminal
patriarcat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada