Publicat originalment a dBalears
(23-02-2025)
Des de la “coronació” de Donald Trump, vivim un
continu aquelarre desfermat de la internacional
feixista-turboneoliberal-aporofòbica-imperialista que ens té sumits en una mena
d’estat de xoc. Tot plegat sembla un malson. Mentrestant, continua la infernal
desinformació massiva, és a dir, l’època en què les notícies falses tenen,
malauradament, més impacte en les opinions públiques que no les informacions
certes i contrastades. Pot ser per això, estat de xoc i real desinformació, que
alguna de les notícies certes i no afectades pels efluvis de la dita
internacional fatxa passin desapercebudes o siguin ràpidament oblidades.
Per exemple, la que no fa massa publicà la Comissió
Espanyola d’Ajuda a les persones Refugiades (CEAR) que informava de les dades d’asil a Espanya del
2024.
Vegem allò que em sembla més rellevant: i) La taxa de protecció internacional
va millorar del 12 al 18,5%, en termes interanuals, però, després d’anys del “Gobierno más
progresista de la historia”,
el Regne d’Espanya segueix molt allunyat de la mitjana europea que es situa al 40%.
Val a dir que CEAR, per arrodonir-ho, precisa que l'augment en les resolucions
favorables d’asil s'explica per un increment exponencial de la protecció
subsidiària (la que reben les persones que l’Estat considera que si retornen al
seu país d'origen haurien d'enfrontar-se a un risc molt elevat de sofrir greus
danys contra la seva seguretat i la seva vida), mentre l'estatut del
refugiat se li ha concedit només a 6 de cada 100 persones, un 13% menys que
l'any anterior. ii) Continuen acumulant-se les peticions de protecció sense
resoldre. I, mentre els expedients s'acumulen i ja n’hi ha un 27% més que l'any
passat, 242.056 persones continuen vivint amb la incertesa de no saber si
l’Estat espanyol els donarà la protecció que necessiten. Segons CEAR, en aquest
sentit estem a anys llum d'altres països europeus. iii) Males notícies pel
feixisme islamofòbic: 6 de les 10 principals nacionalitats de persones
sol·licitants d'asil en 2024 procedeixen d'Amèrica Llatina.
En qualsevol cas, com molt bé diu CEAR, “siguin d'on
siguin i vinguin d'on venguin, són persones. L'important de tot és que, darrere
de cadascun d'aquestes dades, hi ha persones que, en molts casos, han hagut de
fugir per a salvar la seva vida, i que demanen protecció”.
Notícies i dades per a no enorgullir-se. De segur,
el progressisme no ho fa del tot bé en aquest assumpte. Zygmunt Bauman ens
recordà a “Desconeguts a la porta de casa” (2016) que “des dels inicis de la
modernitat, els refugiats que fugen de la cruesa de la brutalitat de les
guerres i dels despotismes o d’una existència de fam i desprotecció salvatges
han trucat a la porta d’altres persones. Per als de l’altra costat d’aquella
porta, aquells refugiats sempre han estat -i són encara ara- uns desconeguts”.
Això era així fins a l’arribada del tsunami del malisme que els han convertit
en, sobretot si són pobres, odiats. Avancam pel pedregar de la història.
