El monòlit de la Feixina, una ferida no tancada

Publicat originalment a Diario de Mallorca (14-03-2025)

El BOE del 7 de febrer de 2025 va publicar l’acord de 4 de febrer de 2025, de la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica, pel qual es declara Lloc de Memòria Democràtica l'èxode, persecució i massacre de la població civil entre Màlaga i Almeria el febrer de 1937, conegut com “La Desbandá”. Aquest acord és la conclusió del procés administratiu, iniciat un any abans, en aplicació de la Llei 20/2022, de 19 d'octubre, de Memòria Democràtica.

En l’exposició de motius s’expliquen els fets històrics coneguts i contrastats per la historiografia i la vivència de les persones que se salvaren de la massacre. Ara bé, llegits a les pàgines del BOE són particularment colpidors. Per exemple, s’afirma que [traduesc del castellà tots els continguts entre cometes del BOE, atès que d’aquest contingut, com de tants d’altres, no hi ha publicació en català] “L'èxode de les víctimes de la massacre de Màlaga-Almeria de febrer de 1937 va ser un dels episodis més cruents esdevinguts durant la guerra d'Espanya i va tenir com a protagonistes a la població civil que va fugir des de Màlaga cap a Almeria per l'antiga carretera N-340, sent perseguida per les tropes revoltades contra la República [...] Des de finals de 1936, la ciutat de Màlaga va ser incessantment bombardejada pels creuers Canarias, Baleares i Almirante Cervera dins de les operacions militars de conquesta de la plaça de Màlaga per part de l'exèrcit revoltat comandat pel general Queipo de Llano [...] Una de les singularitats de la massacre de Màlaga-Almeria és que, de manera sistemàtica, la població civil es va convertir en un objectiu militar. Al llarg de la fugida per la costa, la població civil va ser atacada pels creuers Canarias, Baleares i Almirante Cervera amb ajuda de l'aviació italiana i alemanya, deixant una reguera de víctimes mortals i ferits de difícil quantificació a causa del caos i a por que es va produir durant el trajecte”.

Tanmateix, per al que vull dir en aquestes ratlles, el punt més rellevant del BOE citat és el següent: “La declaració com a Lloc de Memòria Democràtica de l'èxode de les víctimes de la massacre de Màlaga-Almeria de febrer de 1937 ha de transcendir el propi espai físic de l'anomenada «carretera de la mort». En efecte, el fet tràgic dels bombardejos sobre la població civil, i el terror produït en ella, s'emmarca en les violacions sistemàtiques de les normes internacionals de drets humans i del dret internacional humanitari. Fins llavors, la població civil no havia estat objectiu militar en època de guerra, però la massacre dels civils que van fugir per la citada carretera va inaugurar un episodi de violacions dels drets humans agreujades i expandides durant la II Guerra Mundial”.

No sé si aquest fet de transcendir el propi espai físic de l'anomenada “carretera de la mort” pot tenir efectes jurídics per alliberar espais d’enaltiment dels participants en “violacions sistemàtiques de les normes internacionals de drets humans i del dret internacional humanitari” i en la inauguració d’ “un episodi de violacions dels drets humans agreujades i expandides durant la II Guerra Mundial”.  El que és segur és que justament això és el que va fer el creuer Baleares. I, cal insistir-hi, a això està dedicat substancialment encara, el monument feixista de la Feixina. I per això es manté en peu.

Ras i curt, un monument construït per honorar una màquina de violacions de drets humans és políticament incontextualitzable i, mala peça al teler si ho és jurídicament. La impossible contextualització, resinificació i/o reivindicació de valor patrimonial és un cruel menyspreu als principis i valors de memòria, veritat, justícia i reparació per a les víctimes del franquisme, i de garantia de no repetició per a tots i totes els i les demòcrates.

Amb aquest precedent de “La Desbandá” declarada Lloc de Memòria Democràtica, tant de bo qui pertoqui, mogui fitxa per reobrir la carpeta de la demolició del feridor símbol feixista de Palma. No hi haurà honor a les víctimes de La Desbandá del tot mentre es mantinguin els honors als seus victimaris. En temps de ressorgiment dels discursos de l’odi, de negacionisme històric, de menyspreu a les víctimes del franquisme, de creixent autoritarisme, més que mai cal alliberar els espais públics de tota simbologia feixista. El monòlit de la Feixina continua sent una ferida que no serà tancada fins a la seva demolició.