És la turistificació i el decreixement, estúpida!

Publicat originalment a dBalears (16-03-2025)

La frase “the economy, stupid“ (l'economia, estúpid) es va popularitzar en la política nord-americana durant la campanya electoral de Bill Clinton el 1992 contra George HW Bush (pare). Després, la frase va fer fortuna com “és l'economia, estúpid” per destacar els aspectes que es consideren essencials. Per tant, no se'm malinterpretí, no dic que la presidenta Prohens sigui estúpida. El títol d’aquests paràgrafs és una forma retòrica de dir que els fets essencials són la turistificació i el decreixement, no els efectes de la persistència de turistificació i creixement, entre els que la massificació turística i la crisis d’habitatge en són alguns dels essencials.

Repetim-ho per enèsima vegada: Turistificació és el procés de transformació economicosocial i espacial a conseqüència d’un creixement, hegemonitzat pel capital, de tal envergadura de les activitats turístiques que fa que tota la vida econòmica, social i cultural se subordini a aquestes, i desplaci altres activitats i usos. En altres paraules, turistificació és un constructe social de monocultiu turístic hiperbòlic que el fa incompatible amb el dret a la vida dels residents del territori. No entendre això és errar en les diagnosis i en les propostes de solució. Dit sense embuts, sense decreixement en l'hiperbòlic monocultiu turístic de les Illes Balears, no hi ha solució a les múltiples conseqüències negatives d’aquest model.

En el moment d’escriure aquestes ratlles és impredictible com acabarà la (in)governabilitat en matèria de política turística de les Illes Balears. Com acabarà l’embull en el qual s’ha ficat la presidenta Prohens? Atesa la manca d’acord real entorn del primer document del “Pacte social i polític per la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de les Illes Balears” i de la primera concreció legislativa del Govern de les Illes Balears per a la contenció i sostenibilitat turística, tot està a l’aire.

 Tanmateix, la pregunta clau és ¿quina serà la resposta governamental al més que segur agreujament dels malestars de la societat illenca per la turistificació i a la previsió de repetició de les massives mobilitzacions de l’estiu passat per protestar contra la, en paraules Nuria Alabao, “complexa crisi que travessa de banda a banda la nostra [la de les classes subalternes residents, és clar] quotidianitat”? Aquesta, i no altre, és la crisi que posen en relleu les entitats -algunes d’elles motors del pensament crític envers el nostrat model turístic i de les civilitzacions socials a Mallorca contra la turistificació- que signen aquesta oportuna carta dirigida als turistes.

En qualsevol cas, en aquest àmbit de la (des)governança autonòmica, la Sra. Prohens ha comès, almenys, tres greus errors estratègics: Primer, no definir amb quins aliats parlamentaris volia, presumptament, engegar mesures per gestionar la “saturació turística”. Amb els neofeixistes de Vox, que són negacionistes, fins i tot, de les dades de l’Indicador de Pressió Humana (IPH)? Amb els progressistes que, amb més o menys convicció i contundència, han incorporat el concepte de decreixement com element de gestió del nostrat fet turístic? El segon error ha sigut fer filibusterisme polític des de bon començament. L’anomenat “Pacte social i polític per la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de les Illes Balears” no és altra cosa que una operació d’imatge i d’aplicació d’un autèntic biaix de confirmació del dogma del “no al decreixement”. El coordinador del Grup d'Experts, Antoni Riera, en ser preguntat per què el concepte decreixement no apareix en els primers i inconcrets documents, no s'està de contestar: “Fundamentalmente, porque lo que se ha hecho es analizar las palabras y  conceptos que han aparecido más veces en las reuniones. El resultado es que la palabra decrecimiento no ha resultado como principio guía. Son principios que no he decidido yo, sino los grupos de trabajo”. És a dir, es munta un grup on els que conjuguen el verb “decréixer” per desturistificar estan infrarepresentats, i, clar, la paraula decreixement apareix poc. Quina barra! Queda clar que el que s'ha cercat és convertir aquest “Pacte del no-res” en un altre producte de promoció turística.

I, tercer gran error estratègic: Insistir en la desestacionalització. Fins i tot, ha sortit de nou la “corba”, una vella coneguda, tot i que ara per ser aplanada clarament cap amunt. És a dir, res de res de “contenció”, el nou eufemisme tòtem. Diguem-ho sense embuts: A més desestacionalització, més insostenibilitat ecològica. A més desestacionalització, més estacional esdevé l’holístic dret a la vida dels i de les residents.

Són tres errades -o pot ser formes de fer intencionades- que, em sembla, marcaran el que resta de legislatura. Seguirà la “politiqueta", res es farà, el business turístic continuarà fent caixa, els i les residents romandrem sense drets de plena ciutadania, agreujarem el maltractament ambiental i territorial... i haurem de tornar sortir al carrer.