Publicat originalment a dBalears (09-11-2025)
A les acaballes
d'octubre es va reunir el Consell de Seguretat de l'ONU i va aprovar la
resolució 2797/2025 sobre el Sàhara Occidental. Una reunió sota la
pressió-amenaça de l'administració Trump, i que gairebé coincidia amb el
cinquantè aniversari de dues efemèrides que han marcat l'esdevenir de les cinc darreres dècades del Poble Sahrauí:
Per una banda, el 6
de novembre, s'han commemorat els 50 anys de l'anomenada "Marcha Verde", és a dir,
de l'ocupació il·legal pel Marroc del Sàhara Occidental amb l'aprovació tàcita
espanyola. Diguem-ho sense embuts: aquesta invasió marroquina, presentada com
una mobilització social, cívica, voluntària, i pacifica del poble marroquí,
realment va ser una mobilització forçada manu militari per la monarquia
alauí, acompanyada d'un gran desplegament militar i molta violència. Per un
altre costat, el ja a tocar 14 de novembre també farà, cinquanta anys que es va firmar
l'anomenat "Acord tripartit de Madrid", una declaració de principis
entre Espanya, el Marroc i Mauritània en què el franquisme, amb el dictador
agonitzant, traïa al Poble Sahrauí, i, en lloc d'engegar un genuí procés de
descolonització, va fer entrega de la seva "Provincia 53" o "Sáhara Español" als
marroquins i mauritans (Mauritània va renunciar a les seves pretensions
territorials al Sàhara el 1979). Aquest "acord de la vergonya" mai no
va ser acceptat per l'ONU. El Sàhara Occidental continua figurant en la llista
de l'ONU com a únic territori amb passat colonial espanyol pendent de
descolonització. Per cert, i dit sigui de passada, aquests dies que es xerra
bastant del llibre de memòries del Borbó Juan Carlos (aquí
un excel·lent article de Lila Thomàs) posaria messions que serà una oportunitat perduda per escatir
el brut i econòmicament interessat paper jugat per la monarquia espanyola en la
gran traïció a les i als sahrauís.
La importància de la
resolució 2797/2025 rau en la pujada de to de la traïció del president del
Gobierno de España, Pedro Sánchez, iniciada el 2022 amb la carta remesa al
feudal-corrupte rei Mohamed VI en la qual feia seua -i del PSOE- la trumpiniana proposta d'autonomia de Rabat per al
Sàhara Occidental "com la base més seriosa, realista i creïble per a la
resolució del contenciós". Una autonomia no volguda pel poble ocupat, una
autonomia impossible perquè, ¿en quin règim dictatorial és factible un veritable
autogovern regional? En un conflicte sobre descolonització, sobirania, i independència,
la proposta d'una indefinida descentralització ni és seriosa, ni realista, ni
creïble. És un cruel sarcasme per consolidar l'ocupació i normalitzar el règim
d'apartheid per a la població sahrauí. En fi, el que és veritablement important
de l'aprovació de la resolució 2797/2025 és el superb desvergonyiment del
Gobierno Español -si més no de la part del PSOE- de votar junt amb els EUA de
Trump, i, conseqüència d'aquest acte, ser aplaudit -digues-me amb qui vas i et
diré qui seràs- pel genocida Netanyahu. S'ha superat amb escreix la tradicional
traïdoria dels presidents dits socialistes, González i Zapatero, a la causa
sahrauí.
Ara bé, per més que
s'entestin des dels poderosos tentacles mediàtics del "majzén"
(l'oligarquia del règim marroquí), als "progres" anàlisis
geopolítiques -molta geopolítica de l’energia i molt menyspreu als Drets
Humans- d' Enric Juliana, o els comentaris editorials de El País, passant per
les fanfarronades trumpistes d'arreu, la resolució 2797/2025 no és un gir en la
situació. En allò que és essencial, res no ha canviat.
En aquest sentit,
és fonamental no creure's el "somnis humits" dels amics del Marroc,
i, per contra, fer cas a aquesta
peça del digital "No te
olvides del Sahara Occidental" que explica que: 1. La
MINURSO (Missió de Nacions Unides per al Referèndum al Sàhara Occidental, per
les seves sigles en angles) continua sent una missió per a un referèndum
d'autodeterminació. 2. La resolució no reconeix la sobirania marroquina sobre
el territori. 3. El Front POLISARIO continua sent reconegut per l'ONU. 5. El
Marroc guanya temps, però no legitimitat. 6. Cal mirar més enllà dels titulars,
perquè els fets continuen sent clars: l'ONU manté el mandat per a un referèndum
d'autodeterminació, el Marroc no ha aconseguit validar la seva sobirania sobre
el territori, i el procés de descolonització continua obert. I conclou que
"el Sàhara Occidental continua sent un territori pendent de descolonització,
el poble sahrauí manté el seu dret a decidir el seu futur en les urnes, i el
Front POLISARIO conserva el seu paper polític legítim segons l'ONU. El que ha
canviat és que la narrativa marroquina comença a trobar límits. I això, per a
un poble que fa mig segle de resistència, també és una manera d'avançar".
I per a acabar
d'arrodonir-ho, estant encara calenta la resolució d'aquesta fossa sèptica
antidemocràtica i del menfotisme dels drets humans en què s'ha convertit el
Consell de Seguretat de l'ONU (una altra cosa és l'Assemblea General), el
president de la República i secretari general del Front POLISARIO, Brahim Gali,
afirmava que
"el Front POLISARIO no participarà en cap negociació que no respecti el
dret del poble sahrauí a l'autodeterminació".
Per tant, la partida continua. El Poble Sahrauí persistirà. El moviment solidari amb la causa sahrauí persistirem. El POLISARIO vencerà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada