Integració precària

Publicat originalment a dBalears (28-12-2025)

"Integració precària" és el concepte que més m'ha cridat l'atenció de l’ “Informe sobre exclusió i desenvolupament social a les Illes Balears" de 2025, elaborat per la Fundació FOESSA, i presentat a Palma fa unes setmanes. Recordem que la Fundació FOESSA (Fomento de Estudios Sociales y de Sociología Aplicada) està estretament relacionada amb Càritas, i que l'esmentat informe conté els resultats de l'Enquesta sobre Integració i Necessitats Socials 2024. Una enquesta que, dit sigui de passada, té una robusta metodologia a partir d'un univers de 917 qüestionaris.

Em resulta impossible resumir en alguns paràgrafs les més de dues-centes pàgines de l'informe. Allò que segueix són únicament alguns enunciats, a parer meu, especialment rellevants per animar-vos a llegir atentament un informe que té el valor de, no només descriure la situació, sinó d' explicar-la. Val a dir que això no és poca cosa, car els assumptes complexos, com ho són els temes de l'exclusió i el desenvolupament social, no basta que siguin descrits, han de ser explicats.

Dit això, vet aquí el primer enunciat: Augmenta la integració precària i es mantenen les situacions d'exclusió social, que afecta 230.000 persones. L'exclusió creix entre les llars en situació de pobresa, sense ingressos, i en els encapçalats per algú que cerca treball remunerat. Pel que fa als grups més nombrosos dins de l'exclusió social, destaquen les persones de llars encapçalades per algú que treballa, per homes, i per algú d'origen estranger. Sembla que el règim de turistificació el que ens ofereix és una forta exclusió social, i, a tot estirar, integració precària.

Segon enunciat: L'ocupació laboral es recupera, però el creixement salarial és insuficient i creix l'exclusió social entre la població ocupada. Crec no equivocar-me si dic que el desacoblament entre salaris i cost de vida fa que el fenomen dels treballadors i treballadores pobres es dispari. El treball remunerat ha perdut la garantia quasi segura d'integració social.

El tercer dels enunciats, tot i no sorprendre a ningú, és absolutament clau. A les Illes Balears l'accés a l'habitatge és cada vegada més difícil. Augmenten vertiginosament les situacions d'exclusió residencial, com demostra el fet que les situacions d'exclusió en la dimensió de l'habitatge afecten gairebé tres de cada deu persones, i que les situacions d'habitatge insegur o habitatge inadequat afecten el 15% de les llars.

El quart  enunciat és especialment important perquè és un tema poc conegut. És el que fa referència als reduïts nivells d'accés als serveis socials. Anem a pams per explicar-ho succintament: Tenim un escàs protagonisme dels serveis socials públics, i una clara focalització en les persones en situació d'exclusió. De fet, el 45% de la població no acudiria als serveis socials públics en cas de necessitat econòmica. Però, al mateix temps, resulta que sis de cada deu persones són partidàries d'incrementar la inversió en serveis socials, així com de pagar més impostos per gaudir de més prestacions i serveis socials, i, alhora, es manté el rebuig als arguments que culpabilitzen de la seva situació a les persones que perceben prestacions econòmiques. La conclusió que em suggereix tot plegat és que tenim uns Serveis Socials per a pobres i molt pobres, reactius i no proactius, i que la societat illenca manté un important gen progressista en matèria fiscal i de voluntat de cohesió social.

L'enunciat cinquè és molt contundent: "Gairebé quatre de cada deu llars en situació d'exclusió social perceben que algun dels seus membres ha estat discriminat". Ras i curt: Aquesta és una percepció social que enverina a la societat i que aconsella revisar les "polítiques socials" practicades per les institucions autonòmiques, insulars, i locals.

L'últim enunciat (em reserv per a comentar la setmana vinent el fort creixement de l'exclusió social en la dimensió de la participació política) és força cridaner: Augmenta l'accés a l'Ingrés Mínim Vital, tot i que la seva cobertura continua situant-se molt per sota de la del conjunt del Regne d'Espanya, i, alhora, es redueix significativament l'accés a la Renda Social Garantida (RESOGA). És a dir, en matèria de la política social de rendes mínimes, hi ha una certa deserció de l'autonomisme a favor del que faci l’estat. En sembla un despropòsit!

Després d'aquest tast de l'informe de 2025 sobre exclusió i desenvolupament social a les Illes Balears de FOESSA, comprendran perquè no és agosarat afirmar que darrere la postal "d'èxits turístics" i "plenes ocupacions precàries" s'amaga exclusió social i, en el millor dels casos, "integració precària". Quedin-se amb aquest afortunat terme!