divendres, 23 d’agost de 2013

Irlanda

( Éire o Republic of Ireland )

Una setmana voltant per l’Illa d’Irlanda és poc temps per a fer-se una idea de com estan les coses polítiques, socials, econòmiques, turístiques, ambientals... a la República irlandesa. A Irlanda encara és molt habitual cobrar el sou setmanalment però, en set dies és imposable apreciar en plenitud les quaranta tonalitats del verd amb que és pot gaudir el paisatge irlandès. En qualsevol cas deixeu-me dir d’entrada dues coses: Primera, i no poc important, la cervesa Guinness té una salut envejable. Segona, no puc assegurar que les misses (catòliques i protestants) omplin de parroquians. Si sé de bon segur que els pubs omplen de gom a gom. Tot i que la pobresa és relativament present als carrers, no semblen una societat rescatada i intervinguda per la troika.

Set dies donen pel que donen i no hem pogut visitar Irlanda del Nord. Així i tot hem pogut veure, al manco, tres Irlandes: L’ Irlanda del Dublín que encara manté molts icones del “Tigre Celta” dels anys de la bombolla financera: l’Agulla a O'Connell Street, els comercials Grafton Street i Henry Street, el “Centre d’interpretació” de Guinness Storehouse, etc. Però també del Dublín del Trinity College, amb el magnífic llibre de Kells i la fantàstica biblioteca; la ciutat de, entre d’altres, James Joyce o Oscar Wilde; el Dublín de Custom House i de Molly Malone, amb un casc antic petit, però amb molt d’encant i animació. Particularment encantadors em semblaren els voltants del Ha’ Penny Bridge, la zona de cases georgianes, la Christ Church Cathedral o del National Museum of Ireland. La més gran animació sens dubte és al barri de Temple Bar.

La segona Irlanda és la de la gran urbanització dispersa del seu territori. Cases i més cases (mai amb més de dues alçades i, de tant en tant, un dels tradicionals cottages), algun camp de golf (crec que sense cap altre sistema de regadiu que no sigui, és clar, l’aigua de pluja) i molt de bestiar que pastura. Sembla que en aquesta continua urbanització de l’ espai rural irlandès a base de B&B (Bed and Breakfast) no hi ha de haver espai per a l ‘espectacle de la natura: Idò no, són molts els espectacles de la natura d’Irlanda. Citaré només els penya-segats de Moher (el Burren estava tapat per la boira).

I la tercera Irlanda és la dels pubs. Allà hi ha una atmosfera especial. El Pub és molt més que un lloc on anar a beure alguna cosa (preferentment una pinta de cervesa), escoltar música més o menys tradicional, menjars deliciosos plats (des d’ un senzill sandwich fins a un sofisticat aguiat), o parlar i conviure amb els irlandesos. No se com explicar-ho però qui no assaboreix els pubs, no assaboreix Irlanda...


Una botella de whiskey d’una petita destil·leria, un CD de The Dubliners i una gorra per quant faci fred, m’aguaitaran a recordar aquesta setmana que passà com un no res. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada