dijous, 13 de març de 2014

Apagada estadística, involució democràtica


El meu comentari d’avui a El Periscopi :

La involució democràtica és de gran calat. Hi ha una pèrdua evident de drets de ciutadania social, la gairebé desaparició dels drets democràtics en l’àmbit laboral són palesos, les palanques institucionals que garanteixen de debò la igualtat d’oportunitats s’han anat en orris... Per arrodonir la regressió democràtica s’imposa un relat tergiversat de l'acció del govern. S'intenta amagar els estralls que en la vida de la ciutadania no rica provoquen les retallades.

Aquesta imposició d’un discurs polític que nega la realitat  força de mitges veritats i  mentides no és cosa nova en el cas de governs del PP. Cal recordar que el Govern d’Aznar fou un exemple de relat polític mentider i opac. Recordeu les mentides sobre les armes químiques per justificar la gerra d’Irak, la manipulació informativa sobre l’autoria dels criminals atemptats de l'11-M, la barroera utilització partidista de RTVE que arribà a negar l'existència d’una vaga general o s’entestà a referir-se a CCOO com “c, c, o, o”,  l'apagada estadística sobre dades econòmiques i de mercat de treball. Sobre aquella apagada estadística d’Aznar en tinc alguns records personals: No se sabia quin dia es publicarien les dades d’atur registrat, et negaven dades sobre immigració que eren bàsiques per regular-la amb un poc de seny, s’ocultà informació que ja albirava una bombolla immobiliària incontrolable, ni tan sols es publicaven les dades oficials del preu de l'habitatge! 

Ara, tornem-hi, torna-hi. El govern actual del PP ha decretat una nova apagada estadística. He escrit en més d’una ocasió que s’estan eliminant productes estadístics, com ara, l’Enquesta de Conjuntura Laboral que  va desaparèixer a finals de l’any 2012 i  l’ Enquesta de Qualitat de Vida en el Treball no es realitza des de l’any 2010. També hi ha retards en la publicació d’algunes estadístiques que, a la pràctica, les converteixen en inservibles. A tall d’ exemple, l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de la que encara no es disposen de les dades definitives de 2013 o d’Estructura Salarial la darrera dada publicada de la qual correspon a l’any 2011.

Un altre exemple d'opacitat: La reforma laboral del Govern de Rajoy  va significar una autentica revolució neocon del dret laboral, però aquest Govern fa tot el possible perquè no es coneguin  els seus efectes reals. En aquest sentit va la desaparició progressiva de dades sobre la negociació col·lectiva en l'important Butlletí d'Estadístiques Laborals. Tampoc sabem exactament què passa amb el “contracte indefinit de suport als emprenedors” per a empreses amb menys de 50 empleats. Aquest contracte era una mesura estrella de la reforma i se sospita que ha estat un estrepitós fracàs. Segur que l'opacitat s'estendrà sobre els resultats de l'anomenada “tarifa plana” per, teòricament. incentivar la contractació indefinida.

La volta de rosca gairebé definitiva a l’opacitat i tergiversació de la realitat social, és la notícia que l'INE revisarà l’ EPA de tal manera que el percentatge d'atur baixarà entorn d'un punt, però no el nombre de persones aturades. Pot ser tècnicament sigui més o menys correcta aquesta modificació metodològica en l’estimació de l’atur, però no és urgent i és inoportuna. Tècnicament seria igualment correcta la modificació dels criteris que regulen la condició d’atur registrat, i això sí és urgent i convenient perquè l'Ordre Ministerial d' 11 de març de 1985 (BOE de 14/3/85) ha quedat absolutament obsoleta.


Tanmateix d’un govern que qualifica les persones aturades d’ “estoc”, es pot esperar qualsevol cosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada