dissabte, 29 de març de 2014

Nous motius per seguir indignat (i actuar!)

Avui he publicat això al Babord de El Periscopi 

Cada pic tinc més clar que la crisi és una estafa. Cada dia que passa estic més convençut que hi ha alternatives  a les polítiques de l’austeritat neoliberal. Cada nova lectura sobre aquests assumptes em reafirma que aquesta situació,  d’alarma social i de democràcia de baixíssima intensitat,   només es pot esmerçar amb més democràcia  que garanteixi la llibertat de tothom.  Sobre les desigualtats que permeten que unes elits minoritàries privin de la lliberta a la majora, ja he explicat el meu parer en aquest  mateix espai, alhora que he defensat la Renda Bàsica de Ciutadania com element imprescindible d’una alternativa democràtica i d’esquerres al neoautoritarisme  del capitalisme actual.

Avui vull compartir una informació, dos estudis, i un manifest que s’han publicat aquesta setmana. En la meva opinió tots quatre posen, d’una manera o una altra,  de manifest la poca vergonya amb què s’aprofiten de la crisi per imposar antidemocràticament un model social molt allunyat de qualsevol cosa semblant a un Estat Social i de Dret i que el “no hi ha alternativa” és  radicalment antidemocràtic i fals.

La informació: Neix la primera plataforma de crowdfunding espanyola per a empreses i emprenedors. Després de l'engany sobre el cost zero del rescat (bancari) espanyol, el crèdit segueix sense arribar a les famílies i a les micro i petites empreses. La retòrica neoliberal sobre emprenedoria (a la qual en massa ocasions s'apunta la socialdemòcrata), només es concreta en mesures precaritzadores  del factor treball mitjançant la potenciació dels mecanismes de descentralització empresarial i d'autònoms depenent que substitueixen treballadors  assalariats. Tots pagam el suport públic al sector del “granempresariat”. Els petits s'han d'apanyar amb el crowdfunding.

Els dos informes: 1.- El de Càritas titulat “Precarietat i Cohesió Social”.  Malgrat que  Rajoy i Bauzá afirmin que ja s'ha iniciat la recuperació econòmica i que s'albira la fi de la crisi,  el Comitè Tècnic de FOESSA demostra (tot i que  a Montoro no hi hagi agradat gaireque estam en presència de doble procés d'empobriment de la societat espanyola, caracteritzat per una caiguda de les rendes i l'augment de la desigualtat en el seu repartiment, amb un enfonsament de les rendes més baixes. Això ha suposat que el percentatge de llars sense ingressos hagi crescut del 2% al 4% en l'últim trimestre de 2013 i que el nombre de llars en aquesta situació hagi passat des d'uns 300.000 a mitjan 2007 a gairebé 700.000 a la fi de 2013. En ple estiu de 2013 eren 15.300 les llars de Balears sense perceptors d'ingressos. Aquests són els efectes de l'anomenada devaluació interna i del austericidi.  2.- El d’ UNICEF que amb el títol de “Polítiques Públiques per reduir la Pobresa Infantil a Espanya: Anàlisi d'Impacte” posa de manifest la feblesa del sistema de protecció social. Els tradicionals  baixos nivells d'inversió pública,  l'escassa capacitat de les prestacions socials  i les polítiques d’austeritat provoquen una incapacitat i ineficiència estructural  per a  reduir la pobresa infantil. Una pobresa infantil -potser la més vergonyosa de les pobreses- que, en el cas de Balears, exigeix un gran debat social i polític. El Govern de Bauzá no pot seguir tenint impunement desactivada la Llei de Serveis Socials de les illes Balears que es va aprovar en la legislatura passada. 

El manifest: Cambiar la política económica para recuperar Europa. La propuesta de Economistas Frente a la Crisis”. Un document d'imprescindible lectura que ens convida a no caure en un europeisme naïf ni acrític. Alhora  ens adverteix del risc d'entrar en una fase de creixement sense creació d'ocupació i  en una dinàmica deflacionista de conseqüències molt negatives. Aquest document d' Economistas Frente a la Crisis és una crida per recuperar la política econòmica i posar-la al servei del progrés i dels ciutadans. Perquè hi ha alternatives al desastre de turbo capitalisme de creixents nivells de desigualtat i pobresa que posen en risc la cohesió i el model social europeu.


Deixau-me  acabar recordant a Stéphane Hessel que, després de convidar-nos a indignar-nos i a  comprometre'ns,  en el  seu al·legat pòstum “No us rendiu!”,  ens diu: “Però la indignació no és suficient. Si algú creu que n’hi ha prou amb manifestar-se pels carrers perquè les  coses  canviïn, s’equivoca, És encasaria que la indignació es transformi i en autèntic compromís. El canvi requereix esforç. Està molt bé expressar el nostre rebuig a l’oligarquia, però al mateix temps cal proposar una visió ambiciosa de l’economia i de la política capaç de transformar la condició dels nostres països. No ens podem quedar en la protesta. Cal actuar.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada