Publicat a www.elperiscopi.com
Les dades d’atur registrat i d’afiliacions a la Seguretat
Social cada pic ens informen manco de la realitat del mercat laboral. Els
registres d’atur poden baixar perquè la gent que hi està apuntada troba feina o
perquè la situació del mercat de treball s’ha deteriorat tant que les persones
deixen d'estar registrades per desànim, desesperació o migració. Això és el que
passa a les Illes Balears des de fa molts mesos. No es crea ocupació, i no hi
ha grans accions de Polítiques Actives Ocupació que, tot i ser generalment
positives, provoquen un efecte estadístic de minva de l’atur registrat (les
persones que participen en els programes de PAO no són considerades aturades
registrades). L’atur registrat illenc
del mes de febrer és de 98.218 persones, amb una variació mensual d’un
-1,67% i una anual del -5,03%. Però, realment, el nombre de persones aturades
és molt més gran. De fet, la xifra
oficial d’atur registrat contrasta amb la de Demandants d’Ocupació, que és de
146.060 persones, perquè inclou, entre altres col·lectius, als Fixos
Discontinus que, estant en situació d’atur, tampoc s’inclouen en la dada d’atur
registrat.
Perquè baixen, idò, els registres d’aturats? Perquè el
mercat laboral illenc continua expulsant estrangers (l’atur registrat de
febrer, en termes interanuals, ha disminuït en 4.729 persones, de les quals
gairebé el 40% són estrangeres). L’altre factor estadístic que fa baixar l’atur
registrar és el desànim i la desesperació. Això queda bastant clar si es repara
que la baixada més gran de registres d’atur interanual pertany al sector de la
construcció (un -17,6%!). No sembla que aquest mes de febrer hi hagi hagut una
revifada d’activitat en aquest sector en relació al mateix mes de l’any passat
que faci possible una reducció de l’atur en aquest sector de 2.441 persones.
En qualsevol cas hi ha dues dades molt i molt preocupants:
Per una banda, l’ atur registrat de llarga durada (més d’un any d'inscripció
ininterrompuda, sense cap oferta de treball ni cap participació a cap programa
de PAO) arriba a 28.214 persones, el 31,6% del total. Per una altre costat,
preocupa la precarietat de la contractació. El 37% dels contractes registrats
durant el mes de febrer tenen una durada inferior a 3 mesos i en els dos primers
mesos de l’any el 86,86% del total de contractes són temporals.
Pel que fa a les afiliacions a la Seguretat Social, 347.921
de mitjana durant el mes de febrer, s’ha presentat com una bona noticia la
variació mensual del +2,71% (9.183 afiliacions) i interanual del +1,07% (3.672
persones). Això s’ha de matisar molt. Primer, perquè és una mitjana, i no la
dada del darrer dia del mes, que sol ser més exacta pel que fa a moviments
d'altes i baixes de la Seguretat Social, sobretot en un context de
contractacions extraordinàriament curtes, fins i tot de dies. Però allò més
important és que s’ha de prendre en consideració que la dada publicada no ens
informa de quantes afiliacions noves hi ha a temps parcial i quantes n’hi havia
ara fa un any. Probablement en termes homogenis d’afiliacions a jornada
completa la variació interanual seria negativa.
És curiós que es parli tan poc de les dades de prestacions
de desocupació que també es varen fer públiques ahir, tot i que corresponents
al mes de gener. Hi ha 13.450 sol·licituds noves de prestacions contributives,
la qual cosa vol dir que hi ha una considerable pèrdua d’ocupacions amb una
certa antiguitat. El nombre de persones en atur registrat amb alguna prestació
baixa un 2,6% en relació al mes de gener de l’any passat. La quantia mitjana de
la prestació contributiva és de 905,5 euros (un -1,5% en relació al gener de
2013) i la cobren un 52% de les persones en atur registrat (un 1% menys que ara
fa any) amb prestació. La resta de persones en atur registrat que són
perceptores de presentacions tenen subsidis de 426 euros.
Tot indica
que progressam adequadament cap a una precarització laboral total. Que
volem? Una societat amb plena ocupació o
una societat de gairebé esclavatge?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada