dimarts, 1 d’abril de 2014

La precarietat de la gent “normal”


Un article que he publicat avui (01.04.14) a Diario de Mallorca 

Des de fa ja alguns anys la Fundació Gadeso ha incorporat a la seva  tasca investigadora i de difusió les anàlisis de la situació socioeconòmica de les Illes Balears que es reflecteixen, fonamentalment, en les publicacions digitals Temes Socioeconòmics i Panorama Sociolaboral.  Ambdues publicacions són un complement a Quaderns Gadeso que, ja amb certa veterania, és la nostra publicació de referència per a la investigació i divulgació del tarannà de la nostra societat. Aquest privilegiat observatori em permet afirmar que la majoria de la societat illenca viu amb insatisfacció els efectes de la crisi, amb disconformitat les polítiques aplicades per, teòricament, superar-la i amb incertesa envers al futur. Quan empobrits sortirem de la crisi? Quants drets socials, democràtics i de civilitat haurem perdut per a sempre més? Hi haurà una altra vegada treball digne per a tothom? En definitiva, per molt que els discursos oficials s’entestin en missatges positius, hi ha un corrent de fons d’insatisfacció, disconformitat i incertesa davant un horitzó de desigualtats i manca de possibilitats d’un revifà econòmic basat en una dinàmica de prosperitat compartida.

Aquestes darreres setmanes he tingut l’oportunitat de participar en alguna activitat de l’ “Asociación de Mayores Parados por el Empleo de Baleares” (AMPEB) i de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Mallorca (PAH) que m’han permès “tocar amb les mans” com la maca d’ocupació, la precarietat dels treballs realment existents, i les retallades de la protecció -tant en polítiques actives com passives- de la població aturada és la causa principal de l’empobriment accelerat de la població “normal” o, si ho prefereixen, de la població que, durant alguns anys, participà molt activament de la dinàmica del consum que permetia un treball amb més o menys qualitat, que incentivava el “tot a crèdit”, i, alhora, es podia conjuminar  amb el gaudir d’uns drets democràtics d’un Estat del Benestar en construcció. Els puc assegurar que en els entorns de les persones aturades majors de 45 anys o del de les amenaçades de desnonament de la seva llar no s’albiren símptomes de millora sociolaboral. Ans al contrari, el que es traspua és indignació per la ineficiència en la lluita contra la pobresa i la creixent transmissió intergeneracional de les carències materials per a una vida digna. Això és el que em transmet l’aturat que, m’explica, viu gràcies als salaris dels seus dos fills que, van saltant d’un contracte a un altre cada pic més curt; o la senyora que em compta, fil per randa, com deixà de poder fer front a la seva hipoteca per mor de la baixada d’ingressos salarials familiars. Ella i el seu company treballen a una multinacional que declara uns beneficis empresarials importants, però la Reforma Laboral de 2012 els ha convertit en treballadors pobres.

No són casos excepcionals. Són les realitats cada vegada més “normalitzades” del nostre mercat laboral, que a la Fundació Gadeso volem conèixer cada pic millor. Per això, i perquè pensam que, per avaluar el grau de cohesió social pròpia d’un Estat Social i de Dret, cal avaluar correctament i de forma integral el funcionament del mercat laboral, és a dir, cal saber si el treball segueix sent un element clau d’inclusió social per a tothom, hem publicat un primer TEMES SOCIOECONÒMICS GADESO (disponible a www.gadeso.org) dedicat a les noves claus per entendre el mercat laboral. En aquesta ocasió tractam dos assumptes cabdals: 1.- La relació que hi ha entre les afiliacions a la Seguretat Social i la creació o no d’ocupació i 2.- Què i quina és la taxa de cobertura de prestació per desocupació.

En el primer dels assumptes es constata que cada pic són necessaris més registres de contractes per a què augmentin les afiliacions a la Seguretat Social. És a dir, hi ha una relació molt directa entre els creixements d’afiliacions i la precarietat laboral (contractes de curta i molt curta durada i contractes a temps parcial no desitjat). Tant és així que l'any 2013 va ser necessari que de mitjana es registressin 34.755 contractes més que l’any anterior per produir un augment de 1.451 afiliacions. Hom port intuir que, amb un  11,2% més de contactes registrats per a un minso +0,4% d’afiliacions a la Seguretat Social,  allò que creix és la precarietat i no tant l’ocupació.

Pel que fa al percentatge de persones que cobren alguna prestació econòmica associada a la seva situació d’atur, val a dir que  si el calculam sobre la dada d’atur registrat, els problemes metodològics generals (atur registrat és una dada amb poc rigor estadístic)   s’agreugen en el cas de les Illes Balears. Als Fixos Discontinus, un col·lectiu molt nombrós en el mercat laboral illenc, no se’ls considera aturats registrats però -si reuneixen els requisits legals- tenen dret a les corresponents prestacions de desocupació en els seus períodes de no activitat laboral. Això provoca que, en determinades èpoques de l’any, hi hagi més persones cobrant prestacions que no persones aturades registrades. Per tant sembla més lògic acudir a les dades estimades per l’EPA de l'INE que ens ofereix la següent foto de l’any 2013: Mitjana de població aturada: 134.977 persones, de les quals 45.629 tingueren alguna prestació i 89.347 no. És a dir, la taxa de protecció no arriba al 34% de la població aturada de Balears, i que el darrer trienni ha baixat un 8%.

Els grans predicadors de la flexibilitat laboral i l’austeritat sense pietat -gairebé sempre des de la posició privilegiada d’un contracte ben blindat en el sector privat o des de la no-flexibilitat d’algunes posicions en l’àmbit públic- ometen de les anàlisis els efectes que aquestes polítiques provoquen a les persones i les llars. Però la veritat és que, amb l’excusa de la crisi, s’ha revolucionat el mercat laboral espanyol i illenc. És la revolució de les múltiples formes de precarietat laboral i social, i per això les anàlisis, si no volen ésser equivocats, han d’incorporar noves claus interpretatives. En això estam.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada