Feia falta. I els amics de SinPermiso, com sol ser
habitual, han estat a l'aguait. Ahir remetien un imprescindible especial sobre Syriza, la negociació en l'Eurogrup i la llista
de reformes proposades per Varoufakis. És un material (disponible aquí)
amb informació útil per a tapar moltes boques de tertulians i
tertulianes que fa dies pontifiquen sobre una suposada conversió d'Alexis
Tsipras al neoliberalisme més convencional. És un desmentiment a moltes
informacions a mitges i desinformacions
publicades i radiades en gairebé tots els mitjans de comunicació, incloent-hi
els suposadament progressistes. (Vegeu
un exemple aquí.)
Hi ha massa ganes de donar a
entendre que el Govern de Syriza ha abdicat del seu programa electoral. Volen
fer-nos creure que tots són iguals, que només hi ha una política econòmica i
social aplicable. Que no hi ha alternativa a la política depredadora de la
dignitat humana.
Aquest comentari d’avui podria acabar aquí, tot i que
reiterant el suggeriment perquè llegeixin la informació que ens ha subministrat
SinPermiso,
però no em puc estar de referir-me a la inclusió en la llista de reformes
proposades per Varoufakis -i acceptades per l'Eurogrup!-, d'un esquema de Renda Bàsica. En concret la
proposta diu literalment:
“Establir un vincle
més estret entre les cotitzacions a la seguretat social i els ingressos,
racionalitzar les ajudes i prestacions, reforçar els incentius per a la
declaració del treball assalariat, i proporcionar assistència dirigida als
empleats d'entre 50 i 65 anys, a través d'un esquema de renda bàsica garantida,
a fi d'eliminar la pressió social i política de la jubilació anticipada, que
sobrecarrega els fons de pensions".
Des de la perspectiva dels
que defensem la total i plena implantació de la Renda Bàsica, aquesta proposta potser una petita passa,
però una passa molt positiva. Veurem com evolucionen els esdeveniments a Grècia i com
es van consolidant les accions del Govern grec de Syriza. De moment em
permetran que els digui el que la meva padrina solia dir: “Ja et conec,
herbeta, que et dius marduix”. Es digui el que es digui per aquestes contrades,
a Grècia el canvi ha començat. Els turbo-neoliberals seguiran dient que és herbeta però, veritablement, és
marduix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada