divendres, 27 de febrer de 2015

Grècia, Syriza, l’herbeta i el marduix

Feia falta. I els amics de SinPermiso, com sol ser habitual, han estat a l'aguait. Ahir remetien un imprescindible especial sobre Syriza, la negociació en l'Eurogrup i la llista de reformes proposades per Varoufakis. És un material (disponible aquí) amb informació  útil  per a tapar moltes boques de tertulians i tertulianes que fa dies pontifiquen sobre una suposada conversió d'Alexis Tsipras al neoliberalisme més convencional. És un desmentiment a moltes informacions a mitges i  desinformacions publicades i radiades en gairebé tots els mitjans de comunicació, incloent-hi els suposadament progressistes. (Vegeu un exemple aquí.) Hi ha massa ganes de donar a entendre que el Govern de Syriza ha abdicat del seu programa electoral. Volen fer-nos creure que tots són iguals, que només hi ha una política econòmica i social aplicable. Que no hi ha alternativa a la política depredadora de la dignitat humana.


Aquest comentari d’avui podria acabar aquí, tot i que reiterant el suggeriment perquè llegeixin la informació que ens ha subministrat SinPermiso, però no em puc estar de referir-me a la inclusió en la llista de reformes proposades per Varoufakis -i acceptades per l'Eurogrup!-, d'un esquema de Renda Bàsica. En concret la proposta diu literalment:

Establir un vincle més estret entre les cotitzacions a la seguretat social i els ingressos, racionalitzar les ajudes i prestacions, reforçar els incentius per a la declaració del treball assalariat, i proporcionar assistència dirigida als empleats d'entre 50 i 65 anys, a través d'un esquema de renda bàsica garantida, a fi d'eliminar la pressió social i política de la jubilació anticipada, que sobrecarrega els fons de pensions".


Des de la perspectiva dels que defensem la total i plena implantació de la Renda Bàsica,  aquesta proposta potser una petita passa, però una passa molt positiva. Veurem com evolucionen els esdeveniments a Grècia i com es van consolidant les accions del Govern grec de Syriza. De moment em permetran que els digui el que la meva padrina solia dir: “Ja et conec, herbeta, que et dius marduix”. Es digui el que es digui per aquestes contrades, a Grècia el canvi ha començat. Els turbo-neoliberals seguiran  dient que és herbeta però, veritablement, és marduix. 

Publicat  origialment a  El Periscopi (27-02-2015) 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada