dilluns, 29 de juny de 2015

Governs decents i Treball Decent


El divendres de la setmana passada es va presentar el volum número 8 de la col·lecció Recerca (Fundació Gadeso) titulat “Precarietats. De la inestabilitat a la pobresa laboral. El cas de les Illes Balears”. El gruix del  llibre està format per una selecció d’articles d’opinió que he publicat en els darrers anys. Són reflexions que, tot i tenir un fil conductor, s’han de llegir contextualitzant-les en la data de la seva publicació. Per facilitar aquesta contextualització he inclòs una introducció més aviat retrospectiva i alguns gràfics amb dades que permeten una visió actualitzada.

A les primeres pàgines del llibre hi trobaran una cita que em sembla imprescindible. És la següent: “En l’àmbit laboral, la política neoliberal se centra a incrementar els mecanismes de control i l’abaratiment de la força del treball. En aquest sentit, s’implementen mesures centrades a incrementar la precarietat laboral i potenciar l’austeritat laboral en un marc d’atac constant envers les organitzacions sindicals” (L’hora dels voltors. La crisi explicada a una ciutadania estafada. Josep Manuel Busqueta). No hi ha dubte  que la crisi ha estat l’excusa perfecta per implementar polítiques laborals que han provocat una transformació molt important (revolució neoliberal) dels mercats laborals espanyols i, concretament, del de les Illes Balears. De la històrica inestabilitat laboral illenca, hem transitat a uns nous perfils de precarietats que, fins i tot, són de pobresa laboral. Aquesta és la situació actual, però se pot canviar. És clar que es pot!

El cas és que tenia la introducció del llibre enllestida, quan el 24 de maig passà el que passà. A tota presa vaig afegir la següent reflexió:

Cal esperar que els nous governs de les institucions treballin  per  a tots i totes -pel bé comú-, que el diàleg, l'acord i el consens tornin a ser elements centrals del quefer polític institucional. Per evitar la definitiva fractura de la societat, el poder polític democràtic haurà de fer d'equilibrador entre aquestes forces del privilegi i les classes mitjanes empobrides, el precariat i les persones en situació d'exclusió social. Per esmerçar el procés cap a una societat dual s'hauran de fer polítiques estructurals (des de les educatives fins a les macroeconòmiques, passant per les d'ocupació) per a, progressivament, acabar amb les grans desigualtats, i posar novament en marxa els ascensors socials, sense tornar a caure en l'endeutament personal i/o familiar insostenible, ni insistir en la insostenibilitat mediambiental.
La precarietat laboral a l'engròs i l'extensió de l'explotació laboral són factors claus en el procés d'empobriment que viu la societat de les Illes Balears. En aquest sentit, és fonamental que els nous governs prenguin en consideració l'important que és que, en els seus respectius àmbits i en funció de les competències de cada institució, facin una aposta integral i transversal a favor del Treball Decent.

En aquest sentit, val a dir, per una banda, que segons l’Organització Internacional del Treball (OIT) el Treball Decent és sinònim de treball productiu, en el qual es protegeixen els drets, la qual cosa proporciona ingressos adequats amb una protecció social apropiada. Significa també un treball suficient, en el sentit que tothom hauria de tenir ple accés a les oportunitats d'obtenció d'ingressos. Marca una pauta per al desenvolupament econòmic i social en funció de la realitat de l'ocupació, els ingressos i la protecció social sense menystenir de les normes socials i dels drets dels treballadors. És a dir, tot el contrari de l’explotació i pobresa laboral. I per un altre costat, els experts i les expertes en la matèria adverteixen que les polítiques de Treball Decent depenen decisivament que s'implanti una política macroeconòmica encertada que fomenti l'ocupació de qualitat i redueixi la pobresa.

En definitiva, car el treball remunerat (assalariat o autònom), condiciona la vida de les persones no riques, si es vol rescatar a les persones i que puguin tenir una vida digna, s'ha de recórrer el camí cap a una ocupació digna. Amb la pèrdua de la garantia d'inclusió social que ha sofert el mercat laboral, no serà una tasca fàcil. Però, en paraules del poeta Miquel Martí i Pol, “... tot està per fer i tot és possible”. Millorar la qualitat de l'ocupació és, doncs, millorar la qualitat de la vida de gran part de la societat. Esforçar-se a aconseguir-ho és qüestió de decència democràtica.


Publicat originalment a dBalears (22.06.2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada