dimecres, 10 de juny de 2015

TTIP: Al pa, pa i al vi ,vi



Avui, 10 de juny, el Parlament Europeu tènia previst votar una resolució sobre el TTIP, és a dir sobre el polèmic –ocultat i molt neoliberal- Tractat de Lliure Comerç que actualment negocien Estats Units i la Unió Europea. Però ahir a darrera hora, el president  de l’Eurocambra, Martín Schulz,  va suspendre la votació elegant que no hi havia temps per a discutir més de 200 esmenes al text proposat.

En qualsevol cas, i tenint en compte que hi haurà debat entorn   la resolució aprovada en la Comissió de Comerç Internacional, convé recordar que veritablement el TTIP de “lliure comerç” només en té el nom car les reduïdes barreres aranzelàries ja no són cap obstacle perquè es comercialitzi “lliurement” entre una part i l’altra de l’Atlàntic. El que es negocia amb tant secret i ocultisme no és una altra cosa que l'anomenada “harmonització normativa” o “convergència  regulatòria”, és a dir igualar la normativa sobre seguretat alimentària, protecció al medi ambient, drets laborals i de prevenció de riscos en el treball, sindicals, etc. Òbviament si es pren en consideració que a EUA, a més de tenir tots els serveis bàsics en mans privades, tenen, d'una banda, una normativa pràcticament nul·la en seguretat alimentària i molt feble en protecció al medi ambient i que, d'altra banda, no ha signat cap dels convenis importants de l’OIT, doncs ja es poden fer una idea de qui serem els perdedors d'aquest negoci. Per ser just,  no tinc cap embut a reconèixer que els europeus podríem sortir guanyant en un assumpte: la regulació del sistema financer. Però això està per veure. Pel que sembla els negociadors de la UE s'estan emprant a fons en defensar abans la nostra desregulació bancària que el que ens queda de regulació laboral i social. Viure per veure!

Però en el TTIP hi ha un altre assumpte de cabdal importància: Es preveu un tribunal d'arbitratge privat per resoldre desacords entre empreses (generalment multinacional) i Estats, l'anomenat ISDS (Investor-State Disputi Settlement). Aquesta barbaritat ja existeix en altres tractats internacionals i s'ha demostrat que pel que serveixen és per permetre, a tall d’exemple, que un Estat hagi d'indemnitzar a una empresa per prohibir el fracking al seu territori (Quebec), per voler augmentar el salari mínim (Egipte), o per voler defensar la salut pública contra les multinacionals del tabac (com a Austràlia).

Per tant, tot i  que la votació  -no vinculant-   prevista per avui no es produeixi és prou important que el Parlament Europeu debati sobre el TTPI. Si més no des d'un punt de vista d’una mínima transparència. Val a dir que, sens dubte, la suspensió  de la votació d’avui és conseqüència   de la mobilització del cada vegada major i més transversal moviment social  de No al TTIP. La suspensió de la votació d’avui i també és conseqüència  de la divisió dels socialdemòcrates europeus en relació al ISDS.  Ha arribat el bon punt de dir clar i fort que no val, com molt bé escriu aquí Soledad Gallego-Díaz, embolicar-se amb el que es vol dir i amb el que al final es diu. Amb TTIP el que es dilucida és un determinat model de societat, dit amb poques paraules, la fase definitiva de la globalització neoliberal.  Al pa, pa i al vi, vi. #NoalTTIP

Publicat originalment a El Periscopi (10.06.2015)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada