dilluns, 1 de juny de 2015

I ara… auditoria ciutadana

No negaré que els resultats electorals del 24-M em semblen un somni. Però són reals i, per tant, crec que és l'hora de la responsabilitat. De responsabilitat i comprimís amb els nostres ensenyats, amb “las que limpian los hoteles”, amb el precariat, amb els emprenedors i les emprenedores de debò, amb els lluitadors per la nostra llegua (gràcies OCB, gràcies Jaume Bonet, Tomeu Amengual i Jaume Sastre), amb la majoria de la ciutadania digna, treballadora, que estima aquesta terra i que és capaç de mobilitzar-se. És l’hora de la responsabilitat per pactar amb seny un govern de progrés per capgirar algunes coses. Per exemple, modificar el nostre model productiu per millorar-ho en justícia predistributiva i sostenibilitat ecològica i econòmica. No val mantenir el mateix model de creixement, però de “bon rotllo” i sense corrupció. És clar que “el bon rotllo” -el més ampli consens possible- i la corrupció zero, són qüestions imprescindibles però insuficients. Una modificació, encara que sigui modesta, de l'actual model balear d'inserció en la globalització neoliberal, requereix una estratègia a mitjà i llarg termini, i bastants recursos públics. Sense canvi substancial del sistema de finançament de les Illes Balears és una quimera plantejar-se emprendre aquest camí.
Per això és tan important que, com més aviat millor, la societat civil es mobilitzi en demanda de justícia en el finançament de les nostres institucions d'autogovern. I per fer-ho el millor és començar donant poder de participació a la societat civil perquè sàpiga com està la caixa autonòmica.
A parer meu, s’hauria de començar a pensar en una auditoria ciutadana del deute de les tres darreres legislatures. Si les institucions autonòmiques garanteixen l’accés a la informació, l’anàlisi de les dades, la difusió dels resultats i, si s’escau, l’exigència de responsabilitat, no hi ha excusa perquè la ciutadania no ens organitzem per assumir el repte. És una proposta no exempta de dificultats, però paga la pena intentar-ho. De ben segur es pot comptar amb la col·laboració de la Xarxa internacional d’auditories ciutadanes del deute.
Fem, idò, aquesta auditoria ciutadana com a primera fita d’una altra forma de fer política. La següent passa hauria de ser definir quina part d’aquest deute és il·legítim. Tot i que això és matèria d’un altre article, avancem que en el moviment internacional per a la definició dels deutes il·legítims es considera que la il·legitimitat és un escaló previ a la il·legalitat dels deutes públics. En seguirem parlant.

Publicat originalment a dBalears (25.05.2015) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada