dilluns, 22 de juny de 2015

Recompte de danys a les llars illenques



Fa algun temps que suggereixo que cal fer “un recomptede danys” dels anys de crisi.No hi haàmbit de l’estructura socialde Balears en el qual no hi hagi víctimes en termes de desigualtats,precarietats o empobriment.


Justament fa uns dies es va publicar l’enquesta de PressupostosFamiliars 2014 (EPF), que té coma principal objectiu obtenir estimacionsde la despesa de consum anualde les llars, de la seva distribucióentre diferents béns i serveis, comtambé del pes d’aquesta despesasuportat pels diferents membres dela llar. És a dir, ens permet aproximar-nos –fer recompte dels danys–als canvis d’hàbits de consum delsindividus i les famílies, i del paperdels sustentadors principals de lesllars. Val a dir que, segons Eurostat(UE), el sustentador principal ésel membre de la llar de 16 o més anys l’aportació periòdica (no ocasional) del qual al pressupost comú es destina a atendre les despeses de la llar en major grau que les de la resta.


Com que la informació és bastant nombrosa, em centraré en allò que em sembla més rellevant: I.- La despesa mitjana per llar de Balears va ser de 28.753,20 € i per persona d’11.447,83 €. Amb relació a l’any anterior, suposa un augment del 3,9% per llar i del 4,4% per persona. El més rellevant és que aquesta despesa és inferior un 10,1% per llar i un 5,8% per les persones a la que tenien abans de la crisi (2007). II.- El percentatge més gran de la despesa total (llars i individus) és el destinat a l’habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles, que el 2014 va suposar el 38,78%, un percentatge molt superior al d’abans de la crisi (26,13% el 2007). No  ha pressupost per a luxes! III.- Pel que fa al pes de la despesa total en funció del sustentador principal, hi ha una dada clarificadora: les persones cobren pensió, subsidis o similars suporten un 26,36% d’aquesta despesa per a consum, mentre que el primer any en què es van notar els efectes de a crisi –2008– aquest percentatge se situava en el 18,30%. IV.- Previ a la crisi (2007) les despeses familiars eren sustentades per menys d’un 12% de persones que no arribaven a mileuristes. El 2014 aquest percentatge s’ha enfilat a gairebé el 12%. Tot un símptoma del creixement de les desigualtats! V.- L’INE, contra tot sentit comú i incomplint preceptes legals europeus, espanyols i autonòmics, no proporciona informació de les comunitats autònomes dels sustentadors desagregats per gènere (sic).


Amb tot plegat hom pot concloure que el 2014, lluny de ser l’any de la pregonada recuperació, va ser un altre any de la crisi dels pressupostos familiars: varen créixer les desigualtats, les pensions varen ser fonamentals per no agreujar la pobresa familiar, i les estadístiques oficials menystingueren la perspectiva de gènere provocant la invisibilització del més que probable canvi de rol entre homes i dones quant a qui és el sustentador principal a les llars illenques.



Publicat originalment a l’edició en paper de l’Ara Balears (20-06-2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada