diumenge, 15 de novembre de 2015

Dogmatisme econòmic neoliberal


Fa uns anys, Florence Noiville llicenciada a l ’École des Hautes Études Commeciales (HEC) de Paris, una de les més prestigioses escoles de negocis del món, i després de treballar com a alta executiva d'una multinacional, ens va obsequiar amb un preciós llibre titulat “Sóc economista i us demano disculpes” (2009). Florence no s'està de criticar, amb els coneixements de qui ha estat en el pont de comandament d'una d'elles, les pràctiques econòmiques i laborals de les multinacionals neoliberals del segle XXI però, sobretot, critica l'ensenyament que s'imparteix a les escoles de negocis d’arreu. “En quina mesura hem contribuït nosaltres, les persones formades a HEC de Paris o similars, a crear una màquina infernal que produeix d'una banda “ultrarics” i, per un altre, “treballadors pobres”?”, es pregunta. Ella mateixa respon que han contribuït molt en l'expansió sideral de les desigualtats actuals, i afegeix que les grans escoles de negocis han de reformar-se perquè també a elles incumbeix la necessitat de replantejar-se la relació que existeix entre les finances, el capitalisme i la societat.

El de Florence Noiville és un exemple de dissidència del dogmatisme econòmic neoliberal. Però n’hi ha més. Els estudiants de ISIPE -International Students Initiative for Pluralism in Economics- fa algun temps que denuncien que l'ensenyament de l'economia en les universitats està excessivament dogmatitzat. L'ortodòxia econòmica monopolitza els debats, les publicacions i en l'ensenyament de l'economia, és a dir, s’ha imposat una ortodòxia neoconservadora -els think tank d’aquesta tendència ideològica han fet una excel·lent feina- que ignora altres corrents de pensament econòmic. Elmainstream dels ensenyaments d'economia s'ha construït entorn de l'escola neoclàssica i en el neoliberalisme més radical fent, d'aquesta interpretació un dogma universal, presentant l'economia que, com totes les humanitats, és plural, com una espècie de ciència més propera a la física o a la biologia.

Els estudiants de l’ISIPE afirmen que es necessita urgentment una revisió a fons del que s'ensenya -i com ho ensenyen- per formar a economistes realment útils a la societat (i no únicament als rics i molt rics). Defensen una educació que permeti el potencial de totes els corrents de pensament econòmic sense necessitat de limitar-se a un cos teòric fixat, ans al contrari, afirmen que des de la pluralitat cal trobar respostes a les incògnites d'una realitat econòmica, social i ecològica que sembla insostenible.
Estic tan d'acord amb aquest plantejament que, tot i que no sóc economista, he de fer esforços per a, d'acord amb el “Manifest d'economistes aterrits”, no aterrir-me amb el balanç en matèria econòmica (sense canvi de model productiu) i social (més desigualtat que mai) de la legislatura de majoria absolutista del PP i de les propostes econòmiques que fan partits polítics suposadament modernitzadors com ara Ciutadans. Segur que a Albert Ribera, Luis Garicano i al nostre Pericay, tots ells tan moderns (sic), els semblarà una conspiració judeo-masònica-comunista-catalanista la democratització de l'ensenyament de la ciència econòmica. Però ja se sap que, per a alguns, hi ha monopolis molt moderns, com per exemple el de l'ús del castellà com llengua monopolista a tot l'ensenyament i el monopoli neoliberal per l’ ensenyament de l'economia.

Publicat originalment a dBalears (09-11-2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada