El dimarts de la setmana passada es va conèixer la notícia que Vicente Sanz, exsecretari general de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), havia estat condemnat com a autor de tres delictes continuats d'abús sexual i altres tres d'assetjament sexual, però no entrarà a la presó. Resulta que les víctimes i la fiscalia han arribat a un acord pel qual l'abusador sexual de Canal 9 pagarà 225.000 euros, entre multa i indemnitzacions, i evitarà la presó. No jutjaré aquest acord però si voldria recordar dues coses: Primera, que els abusos i violències que van sofrir les tres dones van ser comesos entre 2007 i 2010, i segona que les denunciants, experiodistes de la televisió pública valenciana, i la fiscalia sol·licitaven més de 20 anys de presó per a l'alt directiu que, a més de practicar fastigosament violència masclista en el treball, és investigat per la seva participació en la trama corrupta del PP del País Valencià. Aquestes dues qüestions ens hauria de fer reflexionar, almenys, sobre el següent: Alguna cosa no funciona quan unes dones sofreixen abusos sexuals d'un superior en l'àmbit laboral durant quatre anys: Què passa amb les polítiques preventives i de detecció ràpida? Però menys funciona la justícia quan una denúncia posada al febrer de 2010 ha d'esperar gairebé sis anys perquè se citi a les parts per a la celebració del judici que, en aquesta ocasió, ha acabat en acord donat que l'abusador ha reconegut els fets. Qui repara el dany psicològic continuat a aquestes tres dones que, amb tota seguretat, han hagut de sofrir durant aquests anys?
Val dir que aquest cas ha ocupat titulars en els mitjans de comunicació, però la precarietat laboral tan estesa en els mercats de treball i les cada vegada més extremes carències materials de moltes dones fan que la violència masclista en el treball se sofreixi en el més absolut dels silencis. Lluitar contra aquesta situació, tan real com a invisible a casa nostra i arreu, és una qüestió de decència i de dignitat i, per això us proposo dues coses: 1.- Parin esment a la Marxa contra les violències masclistes que, amb el lema “Ens volem vives! Ja n’hi ha prou!”, ha convocat el moviment feminista dissabte que ve, 7 de novembre, a Madrid. 2.- Participin, si més no fent difusió, de la campanya impulsada pel moviment sindical internacional organitzat entorn de la Confederació Sindical Internacional (CSI), exigint un conveni de l'Organització Internacional del Treball (OIT) contra la violència de gènere en el treball.
Segons la CSI, 35% de les dones a tot el món han estat víctimes de violència física i/o sexual, i entre 40 i 50% de les dones sofreixen insinuacions de caràcter sexual, contacte físic no consentit, o altres formes d'assetjament sexual en el treball. Per tant, no és un assumpte menor, ans al contrari, la violència masclista en qualsevol àmbit constitueix la manifestació més greu d'unes relacions de poder desiguals entre homes i dones i serveix per perpetuar aquestes desigualtats. Quan això succeeix en l'àmbit del treball remunerat, cal afegir el poder jeràrquic en la relació laboral de qui practica aquesta violència o de qui, podent-ho evitar, no ho fa.
Per aconseguir que un Conveni de l’OIT que abordi la violència masclista al món del treball es faci aviat realitat, el Consell d'Administració de l’OIT -del que forma part l'Estat Espanyol- ho ha de prendre en consideració aquest mes de novembre, perquè sigui aprovat en una propera assemblea general de l'organisme de l'ONU encarregat dels assumptes del treball. Cal actuar ja!
Publicat originalmnet a dBalears (02-11-2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada