Publicat originalment a Dario de Mallorca
(22-07-2018)
La distopia social actual -la de
la modernitat neoliberal- s'allunya cada vegada més d'aquella societat utòpica
de plena ocupació inclusiva. Avui, tenir una ocupació remunerada –cada vegada
més mal remunerada- no garanteix estar lliure del risc d'exclusió social, no és
una "finestra d'oportunitat" per a l'accés a un habitatge digne, i
l'anomenat mercat de treball fa temps que va deixar de funcionar amb uns mínim
de decència, car la part més feble d'aquest suposat mercat no pot dir
"no". Sempre hi haurà algú a qui llurs circumstàncies de manca de
llibertat l'obligaran a dir "sí" a, posem pel cas, ofertes d'ocupació
com aquella publicada fa uns dies pel SOIB en la qual s'oferia treball
d'empleat/da de llar inter/na amb una jornada laboral de 24 hores diàries, i un
dia lliure a la setmana, per 602 euros bruts mensuals, amb les pagues extres
incloses.
Amb aquest procés d'empobriment,
aturada dels ascensors socials, i falta de llibertat per escollir unes vides
desitjades, hi tenen molt a veure les polítiques laborals de precarització que
s'han anat aprofundint des que la reforma laboral de 1984 (llei 32/ 1984) va
normalitzar la precarització laboral com a forma d'evolució de la normativa
laboral espanyola. Aquesta precarització
laboral és conseqüència de diversos factors, com ara, la llibertat fàctica
d'acomiadament, i el seu modest cost; l'extrema devaluació dels costos de la mà
d'obra juvenil; l'aparició de noves figures laborals associades a la mal
anomenada economia col·laborativa (falsos autònoms, entre d'altres); el model
d'empresa outsourcing (externalitzacions,
empreses multiservei, Treballador Autònom Econòmicament Depenent -TRADE-,
etc.); el debilitament de la negociació col·lectiva, i, de retruc, del
sindicalisme, especialment en el si de l'empresa; la permanència de col·lectius
laborals, com ara les empleades i els empleats de la llar, en situació de
"perifèrics" i "perifèriques" d'una centralitat normativa
laboral ja de per si degradada. I, no cal dir-ho, l'anul·lació pràctica del
principi de causalitat per a la contractació temporal, i la total
flexibilització del contractat a temps parcial.
El Grup Parlamentari Confederal
Units Podem-En Comú Podem-En Marea va presentar el passat 28 de juny en el
Congrés dels Diputats una Proposició de Llei sobre aquest últim factor de
precarietat laboral. La dita proposta legislativa, que han denominat
"Contra la precarietat i per l'estabilitat en l'ocupació", és,
digui's d'entrada, un abordatge parcial a la polièdrica problemàtica de la
precarietat, i de la inestabilitat de l'ocupació. Aborda la reforma –en
profunditat, i, a parer meu, en la direcció correcta- dels aspectes legals
directament i indirectament relacionats amb la contractació temporal, a temps
parcial, i fixa discontinua, i, alhora, expulsa de la legislació les modalitats
contractuals que, en si mateixes, res no tenen a veure amb el principi de
causalitat que justifiqui la temporalitat, com és el cas del contracte de
suport als emprenedors, i el de primera ocupació jove.
No es tracta de fer en aquestes
línies una anàlisi detallada i excessivament tècnica de l'articulat proposat.
No obstant això, sí que em sembla pertinent deixar anotades tres qüestions
d'aquesta Proposició Llei: a) L'extensa exposició de motius permet
contextualitzar històricament l'evolució del fenomen de la temporalitat i la
parcialitat laboral en el Regne d'Espanya, i els seus efectes econòmics,
socials, laborals, sociològics, i desdemocratitzadors. En aquest últim aspecte,
el de la desdemocratització, es posa el dit a la nafra d'un assumpte no sempre
posat suficientment en valor com és el reforçament del poder disciplinari que,
en el conflicte capital-treball, atorga la precarietat laboral al primer, tant
és així que es "dificulta l'exercici dels drets sindicals i compromet
l'estatus de ciutadania a l'empresa". b) Es fa una bona proposta de
simplificació, clarificació, i seguretat de la modalitat contractual de fix
discontinu. Emfatitzar que la relació laboral com a fix discontinu va
íntimament lligada a la causalitat estacional de l'activitat, i no a la
reiteració de contractes temporals durant diverses temporades, no pot més que
beneficiar a un mercat laboral com el de les Illes Balears, en el qual els
fixos discontinus i les fixes contínues són un col·lectiu de cabdal importància
(87.807 d'alta a la Seguretat Social el juny d'enguany). c) La proposta d'Units
Podem-En Comú Podem-En Marea preveu nous instruments per a la intervenció dels
poders públics en la seva obligació de vetllar pel compliment real de la
legalitat, i, per tant, per atacar el frau estructural en matèria de
contractació laboral precària.
Insistesc que la proposta és
parcial. Per revertir íntegrament les polítiques laborals de precarització fan
falta, a més, menys externalitzacions (no basta igualar el salari de les
persones externalitzades amb el de les què no hi estan externalitzades, cal, a
més a més, acabar amb l'increment de la
dificultat d'organització sindical que comporta l'externalització), menys
"flexibilitats" per a l'acomiadament, i més sindicalisme a les
empreses, més drets laborals de nova generació, i més poder sindical en la
negociació col·lectiva (retornar a la "ultraactivitat", és a dir, que
els convenis col·lectius segueixin íntegrament en vigor mentre es negocia un de
nou, o que el conveni sectorial sigui prevalent al d'empresa). Però, qualsevol
avanç en la direcció d'impedir la consolidació de la precarietat laboral ha de
ser democràticament ben rebut. Una democràcia amb impuls igualitari és
incompatible amb una societat de turbo precarietat o de McJobs, és a dir, d'ocupacions fast
food o de mala qualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada