2025, pinten bastos!

Publicat originalment a dBalears (5-01-2025)

Sembla del tot cert que, quan vivíem en cavernes, estar a l’aguait de qualsevol perill o mal auguri ens ajudava a sobreviure. Ara bé, hi ha controvèrsia sobre si aquest mecanisme, que va servir per defensar-se als nostres avantpassats cavernícoles, es troba a la base de l’addicció a les males notícies. No hi ha discussió sobre l’existència de l’addició (fins i tot, en aquesta maleïda moda de posar un anglicisme a qualsevol cosa, aquesta addicció té el seu: “doomscrolling”), però, a parer meu, la base d’aquest comportament additiu és més complexa. Sigui com sigui, és un debat per gent amb poques coses a fer. Ja se sap que “qui no té feina, el moix pentina”. Per tant, anem per feina.

Sembla que el 2025 ve plegat de males notícies globals. Tot indica que no serà bon any per a la pau, la crisi climàtica, els drets humans, els feminismes, la igualtat, la llibertat i la democràcia de debò. Comentar-les no és qüestió d’addicció a les males notícies. Ans al contrari, és militància resistent amb voluntat de capgirar les previsions.

En aquest sentit, tant de bo la Nota Internacional “El món l’any 2025. Deu temes que marcaran l’agenda internacional” del CIDOB (Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona) no n’encerti ni una.  De les deu tendències mundials per a l’any recentment encetat no n’hi ha cap d’esperançadora: Ens parla d’un concepte, si més no per a mi, nou: el de “Egopolítica i individualisme”, exemplificat, fonamentalment, però no exclusivament, per la irrupció del híper-ric Elon Musk a la campanya presidencial dels EUA i el nou Govern de Donald Trump en conjunt. El terme encunyat pel CIDOB em sembla una novetat lingüística, però el contingut ja el va avançar el jutge del Tribunal Suprem dels Estats Units entre 1916 i 1939, Louis Brandeis (1856-1942), afirmant que “podem tenir democràcia o podem tenir riquesa concentrada en poques mans, però no podem tenir totes dues coses”.

Els pronòstics són de mals temps per a la pau, fins i tot, no es descarta una “tercera era nuclear” ni un escreix de la militarització de la inseguretat (del crim organitzat). No s’està d’afirmar que 2025 serà un any de deportacions de migrats, de retrocessos en drets humans, i de la legalitat internacional que, amb més o menys fortuna, es construí després de la Segona Guerra Mundial. Les males notícies segueixen, i el CIDOB albira una volta de rosca al xoc tecnològic entre EUA i la Xina, per la qual cosa el, parafrasejant Marina Garcés, ”dogmatisme del solucionisme tecnològic”  de res no servirà -si és que ha servit alguna vegada- per atendre les urgències climàtiques. Unes urgències que, sense lideratge i compromís institucional, ens cal als moviments socials encarar-les amb mobilització als carrers i places.

Per acabar d’arrodonir aquest decàleg dels horrors, s’anticipen pressions (des)reguladores, el retorn a la UE de les polítiques d’austeritat per a la població no estrictament rica, i que “l’any 2025 s’agreujarà la polarització entorn dels consensos de gènere. Mentre les agendes conservadores guanyen terreny polític, els acords internacionals que, durant les darreres dècades, han permès avançar en la igualtat de gènere, es tornen a discutir”.

Sense un fort impuls a la reducció global de les desigualtats social i de gènere, de polítiques d’acolliment i integració de migrats, sense accions veritablement mitigadores dels efectes de la crisi climàtica, amb nous austericidis, absència de perspectives de pau de debò, s’albira un món submergit en la foscor de l’autoritarisme. Convindrà, idò, tenir durant aquest 2025 molt presents les paraules de Joan Salvat-Papasseit: "La llibertat no és cara per escassa, sinó escassa perquè s'ha de guanyar".