Publicat originalment a dBalears (29-12-2024)
“La dictadura perfecta tindria aparença d'una
democràcia. Seria, essencialment, un sistema d'esclavitud en el qual, a través
del consum i l'entreteniment, els esclaus estimarien les seves servituds”.
Aquestes paraules pertanyen a l’escriptor i filòsof anglès Aldous Leonard
Huxley. Aquesta definició de dictadura perfecta de l’autor de la molt coneguda
novel·la “Brave New World” (Un món feliç) fa temps que em sembla sorprenentment
aplicable a les realitats socials de turistificació.
Insistiré, una vegada més, en la diferència entre
saturació turística i turistificació. La primera és un dels polièdrics efectes
de la segona que, sigui dit breument, defineix tot un model que ha transformat
la nostra realitat socioespacial a conseqüència d'un creixement de les activitats
turístiques que, sota l'hegemonia del capital, fa que tota la vida econòmica i
social es vegi subordinada a aquestes, desplaçant altres necessitats i usos.
Fins i tot, desplaça el sentit crític fins a extrems que “els esclaus
estimarien les seves servituds”.
A Mallorca -sota eslògans com ara “Sense Límits no
hi ha futur”, “Fins aquí hem arribat: aturem la massificació turística”,
“Collapse Tourism Day”, o, especialment, la Contracimera i manifestació de
l’octubre de 2023 sota la consigna de “Menys turisme, més vida”- en els darrers anys hi
ha hagut mobilitzacions fonamentalment de resistència a l’imaginari
socioeconòmic i vital d’addicció al turisme i del dictatorial constructe social
de què no hi ha alternativa al “Tot Turisme”, és a dir, al model delirant de
turistificació. Un model social que desnona drets, que condemna a massa gent a
viure vides no desitjades, en el que, parafrasejant la frase de Fredric Jameson
“és més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme”, s’imposa una
mena de pensament únic segons el qual “és més fàcil imaginar la fi de Mallorca
que la fi de la seva turistificació”.
Però ha sigut durant l’any que ara acomiadam quan ha
començat la revolta contra la turistificació. Les massives manifestacions del
25 de maig, impulsada pel col·lectiu
Banc del Temps de Sencelles, i, sobretot, del 21 de juliol, convocada per
la Plataforma Menys Turisme, Més Vida com a primera gran mobilització de la
campanya “Canviem el rumb! Posem límits al turisme”, marquen l’inici d’una
revolta que continuarà. Certament, la reivindicació de més vida (i millor), tot
assenyalant la condició per aconseguir-la de menys turisme, ha esdevingut ja en
un nostrat i vital projecte de futur. Un futur sustentat en principis
ecosocials amarats d’ecofeminisme.
Sens dubte, l’any 2024 serà la referència d’aquest
inici de revolta sostinguda en el temps. Resta molt per fer. Ara bé, el fet que
una part molt significativa de la nostra societat identifiqui amb ets i uts la
turistificació com a causa de la precària situació de la nostra llengua i
cultura pròpies, de la negació del dret de tothom a un habitatge digne,
d’excusa perpètua del neocapitalisme voraç per a la no incorporació de més
drets per a la població assalariada, etc., és constitutiu de la revolta
iniciada.
Permeteu-me que aquestes darreres ratlles de 2024 al
dBalears, siguin -amb sarcasme- per agrair al vicepresident del Govern
autonòmic i conseller d’Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, les seves recents declaracions sobre la reducció de
jornada a 37,5 hores setmanals. Afirmar que "no s'adapta al teixit
productiu de les Balears, i no té en compte el pes dels sectors prioritaris en
aquesta comunitat autònoma”, és una falsedat, i, alhora, el somni humit del
turbocapitalisme de convertir la turistificació en sinònim de no adquisició de
més drets laborals i socials. Però vet aquí que els esclaus ja no estimen les
seves servituds.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada