A favor del turisme popular

 Publicat originalment a dBalears (12-01-2025)

Intentant posar quelcom semblant a un poc d’ordre -l’ordre total és un impossible- als arxius de l’ordinador acumulats durant l’any 2024, m’he topat amb el “Policy Brief” (Resum de polítiques) de “Propostes per al disseny de polítiques públiques de turisme popular”, publicat per Alba Sud el passat mes de novembre. Paral·lelament, ordenat -també fins a on és possible- llibres llegits els darrers mesos de l’any passat, he tornat a fullejar el “Verano sin vacaciones. Las hijas de la costa del sol” d’Ana Geranios. El cas és que me n’he donat que, ni del document d’Alba Sud ni del llibre que ens convida a “fer-nos preguntes, dialogar, pensar, compartir; imaginar-nos, ara sí, com seria un món sense hostaleria”, no n’he fet cap esment ni els he citat en aquests escrits dominicals a dBalears. Fer-ho ara em sembla una bona manera de començar aquestes primeres setmanes de 2025.

El document d’Alba Sud és important en el context de mobilització social contra la turistificació. Ho és, més enllà de les propostes concretes que s’hi fan, perquè per desturistificar calen imaginaris alternatius no subjectes al pensament únic del capital. Val a dir que els autors i autores es refereixen a turisme popular “en un sentit ampli al conjunt d’activitats turístiques que desenvolupen els sectors populars, tant per iniciativa pròpia autoorganitzada, com de caràcter privat o vinculada a l’Economia Social i Solidària, però en el que el paper del gran capital és marginal”. Aquesta definició és força important perquè, no debades, les reflexions del “Policy Brief” que coment “naixen d’una pregunta clau: qui ha de ser, en realitat, el subjecte de la política turística?”.

Allò que se'ns proposa és un enfocament alternatiu a les polítiques turístiques públiques que s’apliquen a casa nostra, i, fins on sé, arreu. Les propostes sobre els espais i els transports públics, mesures de sensibilització i educació ambiental, mecanismes democràtics d’accés a ofertes culturals i turístiques, transformació cultural, transformació del treball, polítiques públiques de turisme social a l’abast dels sectors econòmicament més precaris, i d’infraestructures de cures articulen una proposta amb l’objectiu d'imaginar una altra manera de fer turisme. I que en pugui fer tothom de turisme, tancant la bretxa entre les persones que poden viure una mena de “vida de turisme”, i les que ni tan sols poden anar-se'n de vacances almenys una setmana a l'any, que a les Illes Balears són, segons les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida de 2023, el 30% de la població. Vet aquí el gran valor del document: Atrevir-se a pensar críticament i a fer propostes alternatives.

Un assumpte súper rellevant de tot plegat és respondre a la següent pregunta: Quins són els agents claus per aquesta transformació proposada? Idò, el document d’Alba Sud és molt clar: “Reconèixer, enfortir i recolzar el rol rellevant de sindicats i organitzacions de l’Economia Social i Solidària com articuladors d’aquestes polítiques. Des de l’Estado i les polítiques públiques és necessari reconèixer aquest rol estratègic i impulsar aquests actors”.

En definitiva, es proposa revertir -segurament a desgrat dels interessos empresarials- les dificultats d’accés d’aquests “sectors populars a espais d’oci i turisme”. Una proposta, potser, més necessària que mai en l’actual “context d’augment de les desigualtats, desmantellament dels serveis públics, i una tendència a l’elitització del turisme”. 

Justament aquesta tendència a l’elitització del turisme em porta a l'original i radical -en forma i contingut- llibre d’Ana Geranios. A la primera part l’autora ens ofereix un particularíssim diari del “verano sin vacaciones”. El dia 53 escriu: “… en Puerto Banús las vacaciones son: no ir en bici ni patinete, no ir sin camisa, tampoco sin zapatos, o no ir por la calle consumiendo nada que no haya sido adquirido en uno de sus establecimientos. el paquete de pipas te lo comes en otro sitio, aquí no. estos son algunos de los requisitos estéticos que aseguran la tranquilidad moral de los turistas adinerados”. En fi, contra tanta estupidesa de l’elitisme turístic, construïguem turisme popular!